Dimarts a Olot no va valdre ni el bon joc ni les diverses ocasions de les quals el Girona va disposar per avançar-se al marcador. L'equip va tornar a pagar cara la falta d'efectivitat, malgrat que la imatge que va deixar sobre el verd va ser de clara superioritat sobre un Nàstic que, arribats al tram final, va anar a buscar descaradament la tanda de penals, el mal menor en aquells moments. Uns penals on, malgrat començar el Girona agafant avantatge gràcies a una sensacional aturada de René, va acabar caient derrotat en errar Longo i Marí els seus respectius llançaments, resistint-se així un any més el trofeu català per excel·lència al palmarès del club, tal com ja va passar fa dos cursos envers l'Europa.
Enguany, el partit, malgrat que no va servir per retornar al rumb de la victòria després de dues derrotes consecutives envers Cadis i Oviedo, va esdevenir una nova oportunitat per aquells jugadors menys habituals i que aquest curs estan disposant de menys minuts, els quals van respondre amb escreix, demostrant que el fons d'armari de la plantilla és potent i està capacitat per pugnar per la titularitat amb la resta, i és que va quedar palès un cop més que jugui qui jugui, rendeix bé. I cal afegir a això que també els més joves van deixar petjada. Tot i que Gianni finalment no hi va poder ser per problemes físics, Marc Carbó, que va entrar d'inici, endarrerint la seva posició a l'eix de la defensa, va deixar mostra del seu talent i la seva projecció, trucant amb força a la porta de la primera plantilla, mentre que Chele, lateral també del Peralada, va disposar dels últims deu minuts per foguejar-se.
Però com abans expressava, la Copa, finalment, va viatjar cap a Tarragona. Com deia Pablo Machín en declaracions posteriors, "si els penals són una loteria, potser no hem comprat prou butlletes", i és que un cop més els onze metres van privar al Girona d'assolir el títol. Un títol que es va endur al Nàstic tot i no registrar ni un sol gol a favor en tot el transcurs de la competició. El fet és que, des que van introduir-se al torneig, a quarts, igual que el Girona, pel fet de competir a LaLliga123, han registrat tres empats a zero, superant les rondes en totes les ocasions a la tanda de penals. El Sant Andreu primer, i el Gavà de Carles Mas posteriorment, van ser els altres damnificats. Unes estadístiques que, tot i no treure mèrit a la seva conquista del títol, esdevenen curioses I xocants.
Ara bé, tal com van reconèixer diversos jugadors, malgrat que la Copa Catalunya il·lusionava, el principal objectiu és la lliga i seguir lluitant per l'històric ascens a Primera Divisió. Després de les ja citades dues derrotes consecutives davant del Cadis i l'Oviedo, la pròxima parada serà a Montilivi, envers un Rayo Vallecano que travessa un moment força complicat en l'àmbit esportiu, però que malgrat registrar les pitjors estadístiques a domicili de tota la categoria, igualats amb l'Almeria, esdevenen perillosos per la solidesa defensiva mostrada i la qualitat individual dels components del planter. Una victòria, per recuperar sensacions i confiança, i també el camí de la victòria, seria vital abans d'encarar dos desplaçaments consecutius, a Sòria i Tenerife.
Jordi Pineda.
Comentaris