La victòria a Numància i l'empat envers el Tenerife, ambdós resultats a domicili, havien permès redreçar el rumb després d'una mala dinàmica, i la visita de l'UCAM Múrcia a Montilivi es plantejava com una immillorable ocasió per seguir sumant i tallar de soca arrel dos encontres consecutius a l'estadi sense conèixer la victòria. Enguany, malgrat colpejar primer amb un gol de laboratori de Cristian Portu, els nervis, les imprecisions i la manca d'efectivitat van passar una mala jugada als de Machín, que van veure com els visitants gestaven la remuntada per mitjà de Jona i el català Pere Milla, etzibant un fort cop psicològic tant a l'afició com a la plantilla, que gràcies a les punxades també del Getafe i el Tenerife, que van empatar els seus respectius partits, manté un ampli coixí de set punts a falta de vint-i-un per disputar.
Pablo Machín, amb l'única absència de Maffeo respecte a l'últim matx, sancionat per tres jornades, però també sense el màxim anotar del planter, Longo, baixa per problemes físics des de fa unes setmanes, va optar per posar sobre la gespa l'onze esperat per tots, desestimant l'opció de realitzar rotacions tal com s'havia rumorejat durant la setmana. Bono, consolidat de nou sota pals, va formar juntament amb Coris i Aday als carrils, Ramalho, Alcalá i Juanpe a l'eix, Pere Pons i Granell, que tornava després de superar uns problemes musculars, al doble pivot, i Borja, Portu i Fran Sandaza com a homes més avançats. Francisco, necessitat de punts per evitar recaure en posicions de descens, tampoc va introduir excessives novetats a l'onze tipus, malgrat sí que va donar l'oportunitat a Nono i el golejador Pere Milla, menys habituals.
El partit va començar posant-se molt de cara pels gironins, que ben d'hora, al minut onze, van poder celebrar el primer gol, resultat d'una jugada de laboratori que es va encarregar de materialitzar Cristian Portu, que es va plantar sol davant Fernando i el va superar amb un estètic túnel. Enguany, i malgrat que el Girona va seguir disposant d'ocasions per ampliar la seva renta, una imprecisió defensiva entre Alcalá i Juanpe va desembocar, a l'equador del primer temps, en l'empat de Jona, que va desbaratar una sensacional aturada de Bono en primera instància amb un segon remat inapel·lable pel marroquí. I si bé és cert que el ritme frenètic que ambdós conjunts havien imprès fins aleshores al matx feia preveure un partit boig, d'anades i tornades, tots dos equips van optar per reordenar-se i, des de la solidesa defensiva i l'ordre tàctic provar de desequilibrar la bàscula de nou, però sense prendre riscs defensius innecessàries en cap moment. És per això que les ocasions van minvar, i tan sols un precís i potent llançament de Nono de falta directa des de més endarrere de la frontal de l'àrea gran va exigir a Bono treure a relluir les seves millors virtuts. La resta, tímides arribades a totes dues àrees sense conseqüències majors.
De forma totalment inversa va començar el segon període. Hugo Álvarez ja va avisar als cinc minuts de joc amb una perillosa rematada que es va estampar al lateral de la xarxa de l'arc defensat per Bono, i després d'una acció de Mojica on ni Portu ni Sandaza van encertar a rematar pràcticament sobre la mateixa línia de gol, Pere Milla, ajudat per una semi errada de Bounou, va glaçar Montilivi en consumar la remuntada per l'equip murcià. Lluny de l'alegria d'assolir la remuntada, els últims minuts van estar protagonitzats per arribades constants que, conseqüència de la infortuna i la falta d'encert, no van acabar per poc a gol, i lesions. Moltes lesions. I també expulsions. Una topada desafortunada va obligar Sebas Coris a abandonar la gespa, i es perdrà tot el que resta de curs. El seu substitut, Mojica, no va aguantar més de vint minuts a sobre del verd, i és que una recaiguda dels problemes que arrossegava van impedir-li seguir, i està pràcticament descartat per Lugo. La rigorosa expulsió d'Aday en temps d'afegit deixa en quadre els carrils per visitar l'Anxo Carro, i amb Cifu com a únic efectiu, Pablo Machín haurà de recórrer, o bé a resituar jugadors de perfil esquerrà com Pablo Marí, Cristian Herrera, Felipe Sanchón o Juan Cámara, o bé a apostar per homes del Peralada. David Serrano i Sergi Álamo, que no havia tornat a exercitar-se amb la primera plantilla després que fa un mes i escaig superés la greu lesió que el va tenir apartat dels terrenys de joc durant sis mesos, han estat cridats per Machín i esdevenen alternatives per al tècnic sorià, que també podria varejar l'opció, tot i que es preveu poc probable, de canviar el 3-5-2 per un 4-2-3-1 amb Marí com a lateral esquerrà, i extrems.
Els ja citats empats del Tenerife a Sòria, envers un Numància que va anotar a l'últim segon del temps extra, i del Getafe davant del Nàstic, a més a més de les igualades de l'Oviedo i el Cadis enfront de l'Osca i el Llevant respectivament, tots per un a un, van permetre al Girona, una jornada més, no veure retallat en excés el seu coixí respecte al tercer, malgrat que les estadístiques no són en absolut tranquil·litzadores. Des de la derrota a Montilivi davant del Cadis ara fa un mes i escaig, l'equip tan sols ha sumat quatre dels divuit punts disputats, i no ha tornat a vèncer com a local, perdent també enfront del Rayo i l'UCAM. La cita a l'Anxo Carro de diumenge vinet mesurarà les forces físiques i mentals amb les quals el Girona arriba a aquest últim tram de campionat, i esdevindrà una final més davant un rival que, com l'Osca el següent cap de setmana, esgotarà les seves opcions d'arribar al Play-Off.
Jordi Pineda.
Comentaris