Les derrotes envers Cadis i Oviedo, i l'empat davant del Nàstic a la Copa Catalunya, prosseguit d'un fatídic desenllaç als penals, dotaven de transcendental importància, no tant esportiva com psicològica, la visita del Rayo Vallecano, un històric que duplica el pressupost del Girona, però que enguany, lluita per evitar el descens a Segona B. Ara bé, com bé diuen, a la Lliga123 tothom pot guanyar a tothom, i contra el pronòstic dels més pessimistes, els madrilenys, que van estrènyer des del primer segon, van aconseguir una meritòria i merescuda victòria davant un Girona que ahir, malgrat posar ganes i actitud com sempre, a diferència de dies anteriors, es va veure superat pel rival, i va ser incapaç de posar-lo contra les cordes, passant-li els nervis i l'angoixa una mala passada que va desembocar en moltes imprecisions i injustos i injustificats xiulets d'un sector determinat de la graderia de Montilivi.
Pablo Machín no va optar per fer excessives rotacions, al mateix temps que va premiar a Sebas Coris pel bon partit realitzat a Oviedo. El carriler gironí va partir d'inici, prologant així el retorn d'Aday, mentre que Sandaza va prendre-li el lloc a un Longo que durant la setmana havia experimentat molèsties. Per la seva banda, René, Maffeo, Kiko Olivas, Alcalá, Juanpe, Pere Pons, Granell, Borja i Portu van repetir titularitat. A l'altre costat, Michel va introduir moltes variacions tàctiques per frenar el Girona i obligar-lo a retrocedir, però més enllà de l'entrada del jove atacant Santi Comesaña, no va realitzar moviments notables respecte a jornades anteriors.
Malgrat començar el matx amb un primer intent conduït per Portu, el Girona va recular ràpidament davant la reacció del Rayo, que va avançar molt les línies i va acumular una gran quantitat d'homes per davant la pilota, obligant als locals a defensar amb cinc i no amb tres, com ja va explicar Michel a la prèvia. Els de Vallecas van portar de corcoll a la línia defensiva, que va patir molt a l'esquena i va recórrer a René per evitar que els madrilenys s'avancessin al marcador. Enguany, després d'una sèrie de tres corners consecutius, els vallecans, en la segona jugada de l'últim, van assolir el zero a un, obra d'un Santi Comesaña que, després d'una prolongació de Javi Guerra, qui va ser capaç de guanyar per alt a Alcalá, va rematar absoltament sol, seguit per Kiko Olivas amb la mirada, a gol, quedant-se René a mitja sortida. Ni deu minuts havien passat, i els fantasmes del dia del Cadis començaven a aparèixer a un Montilivi que si ja es va quedar fred, va acabar de glaçar-se quan nou minuts més tard, una nova desconnexió defensiva en el marcatge a Trashorras en un altre corner, va derivar en el segon, materialitzat pel mateix capità rayista. Un gol que va complicar en excés la cita a un Girona que, una altra vegada, va veure com se li posava molt costa amunt el duel passats escassos vint minuts. I si bé és cert que a partir d'aquí el conjunt visitant va recular i els homes de Machín van començar a arribar amb més assiduïtat i perill a la porteria d'un pletòric Gazzaniga, la falta de punteria va tornar a fer la guitza a un Girona que a més a més de veure's superat per l'excel·lent plantejament del tècnic rival, Michel, va patir un arbitratge de Prieto Iglesias desfavorable i poc encertat. Tot i així, una centrada des de la cantonada de Borja García faltant cinc minuts pel final va permetre a Pedro Alcalá, molt sol, rematar des del cor de l'àrea a gol, retallant distàncies i donant emoció al duel. Abans que el col·legit assenyalés el camí dels vestuaris encara hi va haver temps perquè el mateix Borja es quedés molt a prop d'anotar l'empat, però no va ser possible.
La represa va començar sense canvis ni físics ni tàctics. Ambdues formacions van seguir amb el guió establert durant el transcurs de la primera meitat, i després d'algunes aproximacions locals, un contracop letal molt ben dirigit pel jove canterà Adrián Embarba va acabar amb el definitiu un a tres, obra de Javi Guerra, que va rematar amb el pit sense oposició davant d'un René venut, per frenar qualsevol intent de remuntada del Girona i sentenciar la cita quan encara faltava mitja hora pel seu fi. Malgrat fer un pas endavant i donar entrada a Aday Benítez, Cristian Herrera i Eloi Amagat, Pablo Machín no va aconseguir canviar l'esdevenir del matx, i si bé és cert que el Girona va intensificar en els últims minuts, arribant a disposar de diverses aproximacions, algunes més clares i altres menys, l'electrònic ja no es va moure i l'equip va registrar, per primer cop des que el tècnic sorià se'n va fer càrrec a mitjans dos mil-catorze, tres derrotes consecutives, i suma dues jornades perdent per dos gols després de gairebé dos anys sense fer-ho per més d'un. Enguany, mentre que amb els mateixos partits, a la primera volta, que va esdevenir la millora de la història de l'entitat, es van assolir catorze punts, ara ja se'n sumen dinou, cinc més.
Malgrat que esportivament la derrota no esdevé res més que un nou contratemps, ja que l'avantatge respecte del tercer no es veurà excessivament afectada, conseqüència que el Cadis va empatar i retalla tan sols un punt, mentre que depenent del resultat d'avui entre Tenerife i Oviedo com a màxim aquesta xifra pot ascendir a dos, essent com a molt retallada a sis, la màxima preocupació esdevé en l'àmbit psicològic, i és que per primer cop aquest curs es va veure a l'equip nerviós i precipitat sobre el terreny de joc, generant això moltes imprecisions, essent ara l'objectiu principal tallar quan abans possible una mala dinàmica que no és en absolut positiu que es dilati més en el temps. Sòria, localitat natal del tècnic Pablo Machín, serà la pròxima parada d'un Girona que s'enfrontarà a un Numància al qual el míster gironí coneix molt bé, i que passa per evidents problemes esportius, sobretot en atac, on acumula cinc jornades sense anotar.
Jordi Pineda.
Comentaris