Paraula de capità

La derrota envers el Cadis va suposar el punt de partida d'una dinàmica de tres partits consecutius on el Girona només ha conegut la derrota, veient retallada la seva distància respecte al tercer d'onze a sis punts, obrint la porta de nou als més immediats perseguidors, principalment al Tenerife, a veure amb més optimisme la lluita per l'ascens directe. Quelcom que ha provocat que els fantasmes, fruit del cruel record d'anys anteriors, hagin començat a fer acte de presència a Montilivi. Agafant-nos a unes declaracions del capità Eloi Amagat posteriors al duel envers el conjunt andalús d'ara fa quinze dies, que pots escoltar fent click aquí, intentem fer una reflexió sobre la situació actual del club.

"Si Montilivi apreta seguirem tenint opcions".
La importància de Montilivi, on resten per disputar quatre dels últims deu encontres, esdevindrà clau per acompanyar a l'equip en el difícil camí cap a l'objectiu, i és que el jugador numero dotze, com se sol anomenar a la graderia, jugarà un paper fonamental a l'hora de motivar i encoratjar a l'equip, i encara més si es travessen moments complicats. I essent el tercer any consecutiu que l'equip lluita per l'ascens, tenint en el primer i en el segon un dels pressupostos més baixos de la categoria, i en l'actual el cinquè més alt, quelcom que significa que rendeix per sobre de les seves possibilitats, es té ben merescut tenir l'afició fent-li costat.

"Que la gent empenyi en els mals moments és vital per nosaltres".
Aquest punt té relació directa amb l'anterior, i hi juguen un paper molt important tots aquells aficionats incondicionals al mateix temps que els que se sumen a donar suport durant aquestes últimes jornades. I és que lluny dels xiulets i els comentaris ofensius i fora de lloc que va rebre injustificadament la plantilla d'un sector determinat de la graderia de Montilivi en la derrota contra el Rayo Vallecano, el que necessita és suport i confiança per afrontar amb més tranquil·litat les deu finals que resten. Quelcom que es té merescut després de tres anys lluitant sense cap obligació quant a pressupost per l'ascens, pugnant cada encontre fins a l'últim instant independentment del resultat, i regalant molt bones tardes a tots els gironins, permetent a aquests sentir-se orgullosos de l'equip i la ciutat, al mateix temps que fer-ne bandera.

"Queden molts partits i ni nosaltres ho guanyarem tot, ni els rivals que ens persegueixen ho faran".
Tres derrotes i la pèrdua de part del coixí han esdevingut motiu de preocupació entre l'afició gironina. El fet que en el futbol es valori molt el pressent ha fet que s'oblidi en part el passat més recent i que es miri el futur amb més pessimisme que fa un mes. Enguany, al mateix temps que el Girona ha ensopegat envers rivals molt forts que han privat a aquest d'assolir punts, Tenerife, Cadis, Oviedo i Getafe també han d'afrontar compromisos d'alta dificultat en els que de ben segur també s'hi deixaran punts. Que ningú perdi els nervis. L'equip ha demostrat que és capaç de fer grans coses, i no per un ensopeg puntual això ha de dilatar-se necessàriament en el temps. L'equip s'aixecarà i reprendrà el bon rumb. A partir d'aquí, veurem que passa, i és que com diu el següent i últim punt, no serà fàcil.

"Pujar a Primera Divisió no és cosa senzilla i ningú ha dit que seria fàcil".
No haurien firmat a principi de temporada arribar a la trenta-dosena jornada sis punts per sobre del tercer, depenent de nosaltres mateixos per assolir l'ascens, i amb el play-off virtualment assegurat? Recorden com va costar fer-se un lloc entre els sis primers el curs passat? De vint-i-dos equips només tres privilegiats poden aconseguir el premi de promocionar, i com és lògic, la dificultat és màxima. Tothom vol assolir tal fita, i com reconeixia recentment Machín, tots els equips a excepció d'un, el Llevant, es canviarien pel Girona. Aleshores, gaudim del procès i evitem caure en la temptació de convertir-lo en una tortura simplement per alguns records fatídics del passat. Vivim el present afrontant-lo amb la màxima prudència al mateix temps que il·lusió i optimisme. Tranquil·litat, aquest és el mateix equip que fa unes setmanes ja se'l donava per promocionat.

Jordi Pineda.

Comentaris