Quim Masferrer, gironí de sang i cor, repassa a Gironistes Online diferents aspectes de l'actualitat del Girona i ens transmet les seves sensacions personals sobre l'anhelat ascens, al mateix temps que ens desvela quin model d'equip voldria veure a Primera si s'acaba promocionant. De Sant Feliu de Buixalleu, sempre ha portat el club a dins, tant en les bones com en les madures. Enguany, ara toca a les bones, però reconeix que no s'ha de tenir pressa perquè les coses van de cara. Visitaria Montilivi 'El Foraster' en cas d'ascens? Actor i director de teatre, Quim Masferrer està preparat per viure el millor final d'una extraordinària funció dirigida de forma immillorable per Pablo Machín i Jordi Guerrero, bon amic seu. Unes interessants reflexions que pots, o bé llegir a continuació, o bé escoltar fent click aquí.
- Bé Quim, això de ser del Girona d'on et ve? Perquè del Girona i no del Barça o l'Espanyol, per exemple?
Bé, sóc gironí. Sóc del Girona perquè sóc gironí. Tot s'ha de dir, jo també sóc molt del Barça, però com a gironí sóc molt afeccionat al Girona, i més ara que hem sortit una miqueta del pou i que tenim opcions, i que veus que l'any que ve estarem a Primera, faltaria més. Per tant, aquí és on et surt la vena gironina, no ara perquè vagi bé, ja des de fa molts anys, però ara més que mai. Girona a tope, faltaria més.
- Part tant, ja des de molt petit que tens arrelat aquest sentiment?
Sí, clar. Jo vaig viure a Girona cinc anys, i durant una època era molt del Valvi de Girona quan a l'època bona s'anava a veure el bàsquet, i evidentment, com a gironí, perquè sóc de Sant Feliu de Buixalleu, que és de la província de Girona, doncs tot el que és gironí ho portes a dins, i per tant, del Girona des de sempre, sí.
- Un dels mèrits més importants d'aquests últims anys és que la gent de Girona s'ha identificat amb l'equip i en fa bandera, no creus?
Quan les coses van bé és molt més fàcil ser militant d'una cosa. Això és evident. Molta gent és del Barça perquè celebraran títols. Jo crec que també està molt bé ser d'un equip i sentir els colors a les bones i a les madures, i la veritat és que l'afició gironina ho hem passat malament els darrers anys, perquè ens han posat el caramel a la boca però ens l'han tret, i hem estat de molt mala sort. I per tant, l'afició gironina any rere any hi està sent, i aquest sí, jo espero que gaudim d'una vegada per totes, i puguem aconseguir el que el Girona realment es mereix, que és l'ascens.
- T'hauries pogut arribar a imaginar que en algun moment viuries una etapa tan esplendorosa del club com l'actual?
El Girona ha passat una època que ha estat en el pou d'estar en categories més avall de la Segona A. Segona B i tot això és un pou. Però bé, la persistència, jo crec que el fet de fer les coses ben fetes, el duet aquest Machín - Jordi Guerrero, que és bon amic meu, crec s'ha fet un bon plantejament, i la història és tan llarga que fa que les puguis veure de tots colors. Hi hem d'estar a les bones i a les madures, i ara toca a les bones. I espero que molt aviat puguem celebrar el que el Girona es mereix, l'ascens, i que és la fita més gran els seus vuitanta-cinc anys d'història.
- Parlant de Machín i Guerrero, quan van arribar, el club estava en una situació molt crítica, lluitant per no baixar a Segona B i evitar la desaparició. Ara, després de tres anys, estan lluitant per pujar a Primera i fer-se un lloc entre els més grans.
Sobretot el fet de no defallir. Després del que ha passat aquestes darreres temporades, hi havia el perill de caure en el desànim, perquè després de molt d'esforç, de merèixer molt, no s'ha assolit el repte, i hi havia aquest perill. En canvi, han demostrat, no només tècnicament i tàcticament, sinó de fortalesa mental i de poder inculcar als seus jugadors el fet d'estar a dalt i de dir: Aquest any no ha estat possible, però l'any que ve tornarem a lluitar. Això en esport és dificilíssim. Per tant, el que ha fet aquest duet Machín - Guerrero és realment admirable.
- Aquest any quines sensacions et transmet l'equip? Tens bones vibracions?
Home, a veure, l'experiència ens diu que no podem celebrar res fins que ho tinguem al sac i ben lligat, és evident. Ja sé que és un tòpic, però els tòpics són tòpics perquè són veritat, i el futbol ens en deu una. Aquestes frases fan molta ràbia, però són veritat, per alguna cosa es van dient. Realment el futbol ens en deu una, però no només aquest any, també de les altres temporades que ha fet el Girona, que segurament també es mereixia pujar. Doncs jo espero que aquesta, a la tercera serà la vençuda. Sens dubte, en certa manera, també he dit que el futbol ens en deu una, i passarà factura aquest any. Ens dirà, "tius, us la mereixeu". Aquest any no podem fallar. Si falléssim aquest any crec que entraríem al rècord Guinness d'equips amb mala llet a sobre.
- Aquestes patacades dels últims anys de les quals parlàvem, no creus que en certa part també han contribuït al fet que l'equip sigui més madur i afronti d'una altra manera un possible ascens?
Segurament. El que passa és que, a vegades, quan passen aquestes coses, et desinfles. És a dir, quan lluites molt, i la persegueixes molt, i no obtens resultats, una vegada, una altra, el gran perill és el de desanimar-te i tirar la tovallola. Per això em reitero, la gran feina que ha fet l'equip tècnic del Girona, penso jo, des de la meva modesta opinió, ha estat molt bèstia. I aconseguir un altre any tornar a estar a la pole, és molt meritori. Segurament també ens ha enfortit d'alguna manera, i ha curtit molt més als jugadors. L'experiència sempre t'ajuda. El que passa és que el que és realment per treure's el barret és que després d'unes quantes patacades molt fortes tornen a estar allà un any més, i hen tornat a picar pedra i tornem a estar, enguany, amb més opcions que mai. Per tant, això sí que és realment admirable.
- Després del fatídic partit contra el Lugo et recordo un tuit on deies: "Pujarem!!!". Això és que ja des d'un primer moment confiaves que l'equip no defalliria i continuaria intentant-ho?
Sempre confies al màxim, i més en temes d'esport. Enguany, el Barça va remuntar una cosa que semblava absolutament impossible contra el PSG, i hi va haver una part molt important d'aquesta remuntada que eren les ganes de remuntar i el fet de creure. I per tant, quan tu fas un tuit, o l'afició, al camp, en un partit molt difícil creu en l'equip, és perquè saps que és important aquest suport. I contra el Lugo, i després als Play-Off contra el Saragossa, dius "tius va, que podem, que podem. Som-hi!". El que passa que després va passar el que va passar. De tota manera, aquest any, jo crec que en poder aconseguir l'ascens de manera directa el Girona ho té a l'abast. Enguany, aquesta és la definitiva. Si haguéssim d'anar a un Play-Off sí que ja tornaríem a veure les urpes del passat.
- Falten quatre dels últims nou punts perquè el Girona pugui certificar matemàticament l'ascens. Aquest any ja no es pot escapar, oi?
Ostres, no. Amb l'esport mai es pot dir, però seria una putada molt gran. Jo, enguany, veig l'equip més preparat, també. Esperem que no, perquè l'ascens ha de ser directe, però si haguéssim de tornar a entrar a Play-Off, que quedéssim tercers, aquí la cosa es complicaria una mica més perquè sí que llavors l'equip defalleix, que és el que ha passat altres temporades, però enguany, en tenir l'opció d'ascens directe, i tenint en compte que els de darrere crec que també punxaran, ho tenim a tocar. Si en els moments difícils creus en l'equip i l'animes, en els moment que ho veus possible, encara amb més força.
- Que creus, que es faran llargs aquests quatre punts, o anirà per la vida ràpida?
Això ja no ho sé.
- No et mulles?
Et diria alguna cosa, però sense saber-ho. De tota manera, crec que les coses, quan costen, després també s'assaboreixen molt més. Ara tenim una mena d'urgència, perquè com que se'ns ha escapat altres vegades, dius: Com més aviat a dalt millor. I és cert, com més aviat millor, sí. Però també és cert que tenim les coses de cara i que si no és en les dues properes jornades serà a l'altre. Jo personalment penso que aquest any no se'ns escapa això. No fotem. No home no.
- Un ascens seria un èxit pel club, per la ciutat, per l'afició, però per descomptat, pel futbol gironí, que tindria un representat a Primera Divisió, no creus?
Sí, clar. Jo crec que els gironins també ens ho mereixem. Durant molts anys no hem tingut aquesta representació, i una capital com Girona, amb el potent que és la demarcació en molts sentits, doncs a nivell de futbol no ha tingut aquesta representació que crec que ens mereixem. Clar, quan les coses van bé, i si pugem a Primera Divisió, es veuran cada vegada més nens amb la samarreta del Girona, i tot són dinàmiques. És molt difícil per un nen petit, que n'hi ha molts, evidentment, fer-se del Girona, perquè tothom vol posar-se a cavall guanyador. I per tant, l'ascens aniria molt bé, per tots els gironins, per la ciutat de Girona i per l'esport català, evidentment.
- Fins que no està lligat, millor no parlar-ne gaire, perquè ja tenim males experiències, però tu has pensat si celebraries l'ascens d'alguna manera especial?
No en sóc gaire d'aquests de fer promeses i aquestes coses. No m'ha agradat mai gaire, però bàsicament perquè no hi crec. El que és segur és que l'eufòria d'un ascens et portarà a una festa, a una trobada amb amics, i ho deixo per al moment, que m'agrada molt poc planificar aquestes coses perquè quan les coses et vénen donades per l'eufòria del moment, no saps mai com pots acabar, i això també és molt maco. Però que anirà acompanyat d'una celebració, per descomptat, segur.
- Ja que té tant èxit 'El Foraster', perquè no fer-ne un a Montilivi?
Home, doncs estaria molt bé, sí. De fet, hem fet uns quants programes especials on 'El Foraster' marxa del que són els pobles petits, que és l'essència del programa, i hem fet programes a Madrid, ara, de fet, en vinc de gravar un a Andorra, hem fet a Formentera, a la Vall d'Hebron, a Mercabarna. Per tant, es podria fer perfectíssimament un Foraster a Montilivi, clar que sí. De totes maneres això ja no depèn massa de mi, però es podria fer i a més a més seria molt bonic de fer.
- Seria una forma especial de celebrar l'ascens, no?
Sí, realment estaria bé. Però ja dic que això no depèn gaire de mi. Jo, de fet, ni tan sols intervinc en la tria dels pobles que visita 'El Foraster'. Hi ha moltes vegades que me'n vaig a gravar, crec que és dilluns de la setmana vinent, i ara mateix no sé ni on anem. Jo me'n desvinculo una mica perquè també m'agrada no saber-ho. Arribar a un lloc i rebre les sorpreses del moment són coses que formen part de l'equip del programa, de l'equip de TV3, que són els que participen en la tria. Però personalment estaria realment molt bé.
- Ja per acabar Quim, si s'acaba aconseguint l'ascens, quin model de Girona t'agradaria veure a Primera Divisió?
Clar, aquesta és l'altra cosa. L'altra cosa és que quantes vegades hem vist aquests equips ascensor que pugen a Primera però que saps que la temporada següent tenen molts números per tornar a baixar. I un dels reptes, segurament el més gran, és la consolidació d'un equip a Primera, que és el que jo personalment desitjaria pel Girona. Poder trobar la manera de poder cooperar amb altres equips perquè puguin fer cessions, aquí potser el Barça podria ser un gran aliat, i trobar aquesta manera de dir: Hem pujat a Primera, ha costat molt, i d'aquí a cinc anys ens agradaria seguir a Primera i qui sap si després els objectius ja no només són la permanència sinó que pots anar mirant més amunt. I aquesta és una feina molt complicada, però sí que el que personalment no m'agradaria és que el Girona es convertís en un equip que puja un any i després té moltes opcions de tornar a baixar.
Jordi Pineda.
Comentaris