La intermitent dinàmica del Girona, amb satisfactoris resultats a domicili però no tan bons a Montilivi, obligaven als homes de Machín a treure el millor d'ells davant un Osca llançat i en plena dinàmica ascendent cap a reptes molt ambiciosos. Encara amb les vuit victòries consecutives com a locals a la retina, però amb les tres últimes derrotes molt presents, la plantilla afrontava la complicada cita amb la intenció d'aprofitar les ensopegades d'alguns dels rivals més directes per distanciar-se encara més d'aquests i encarar la recta final del curs vigent amb la màxima tranquil·litat possible.
Sense Maffeo ni Alcalá, ambdós sancionats, Machín va optar per repetir l'onze de Lugo, introduint tan sols una novetat. Bono, Cifu, en aquesta ocasió a la dreta, Ramalho, Kiko Olivas, entrant en el lloc del ja citat Alcalá, i actuant de lliure, Juanpe, Aday i Alcaraz, que van acabar amb diferents problemes físics que els mantenen com a baixa indefinida, Pere Pons, Portu, Sandaza, que va veure la cinquena targeta i complirà cicle mentre es recuperà d'una lesió que va patir davant els aragonesos, i Longo, van completar l'alineació. Anquela, per la seva banda, tampoc va reservar a ningú i va posar sobre el verd tota l'artilleria pesant, destacant un Samu Sáiz, l'autor del golàs visitant, que va deixar enlluernat Montilivi amb el seu futbol.
Domini altern al començament d'un matx amb dos equips molt ben posicionats, sense intenció de prendre riscs innecessaris en cerca de la porteria rival, i molt conservadors esperant l'errada del contrari. Les ocasions de gol, en conseqüència, van ser les principals absents durant mitja hora llarga, on arribades aïllades i sense gaire perill van esdevenir el més destacat. Arribant al minut quaranra, Portu, aprofitant precisament un control dubitatiu del defensor aragonès, va aconseguir plantar-se sol davant Sergio Herrera i batre'l amb un remat pel pal curt, desfermant la bogeria a Montilivi. Una bogeria que va augmentar quan dos minuts més tard, Fran Sandaza va ser derrumbat pel porter rival i l'àrbitre, ben a prop de l'acció, va assenyalar decididament el punt de penal, transformant el mateix davanter toledà la pena màxima en qüestió. Ara bé, quan semblava que el dos a zero tancaria un primer temps molt igualat entre ambdues formacions tot i l'inflat resultat, l'Osca, que amb prou feines havia superat tres quarts de camp amb cert perill, va aconseguir retallar distàncies mitjançant una genialitat de Samu Sáiz, que des de més endarrere de la frontal va fer entrar la pilota per l'escaire esquerre de Bono, qui res va poder fer per evitar-ho.
Diferència mínima a l'electrònic, i nul·la sobre el terreny de joc, a la qual va provar d'aferrar-se l'Osca per anar a buscar la igualada a dos. I si bé és cert que, igual que al primer temps, els compassos inicials van esdevenir de tempteig, amb el pas dels minuts els deixebles d'Anquela es vana anar envalentonant, recorrent a la màgia de Samu Sáiz per generar ocasions de perill. Per la seva banda, ni Portu ni Longo, sols davant Herrera, van ser capaços de sentenciar en les dues ocasions més clares del Girona. Enguany, la ineficàcia de l'esquadra visitant, que també va topar amb un Bounou pletòric, va facilitar, juntament amb l'avançament de línies, que ja en temps d'afegit, de nou Fran Sandaza poses punt final a un disputat matx amb una diana d'oportunisme que apropa al club a Primera Divisió.
De fet, Machin, al mateix temps de mostrar-se content pels tres punts, i en conseqüència, per haver trencat una dinàmica de tres partits perdent a Montilivi, també va fer palès el seu convenciment que aquest any sí, es podrà celebrar l'ascens, sigui a la plaça de la Independència, o la del Vi. El Getafe, que no va punxar, segueix set punts per darrere a falta de quinze, mentre que el Cadis, que va empatar davant el Nàstic, s'allunya a deu, igual que el Tenerife. Una victòria envers el Llevant la pròxima jornada, juntament amb un empat o una derrota del ja citat Getafe, obriria les portes als homes de Pablo Machin a certificar l'anhelat ascens davant uns altres madrilenys, l'Alcorcón, en cas de guanyar també el corresponent partit que es disputarà d'aquí a quinze dies a Montilivi.
Jordi Pineda.
Comentaris