La punxada del Getafe a Sevilla i la del Cadis a Saragossa obrien les portes a un escenari engrescador pel Girona: Celebrar l'ascens a Primera Divisió la pròxima setmana a Montilivi davant l'Alcorcón. Una victòria al Ciutat de València permetria a l'equip dependre de si mateix per poder certificar la promoció a la màxima categoria del futbol estatal davant la seva gent, al seu estadi. Enguany, un Llevant molt sòlid va esvair qualsevol possibilitat, i de nou, la data de l'ascens, el qual es veu molt a prop en necessitar tan sols cinc dels pròxims dotze punts, comptant que els perseguidors més directes ho guanyessin tot, torna a ser incerta. En l'aspecte més social, la prèvia del partit al Ciutat de València va estar marcada pel massiu desplaçament de gironins, fins a mig miler, i per un nou episodi de catalanofòbia dels serveis de seguretat, que van impedir l'accés de símbols identificatius del país al Ciutat de València.
Pablo Machín, conscient de la dificultat i la complexitat de la cita, no va voler realitzar més rotacions a l'onze de les estrictament necessàries. Alcalá va tornar a l'eix en detriment de Kiko Olivas, mentre que Borja García i Granell ho va fer en el lloc dels sancionats i lesionats Sandaza i Alcaraz, respectivament. Bono sota pals, Cifu, pel carril dret guanyant la partida al retornat i induscutible abans de la sanció Pablo Maffeo, Ramalho, Juanpe, Aday, amb màscara protectora per evitar riscs, Pere Pons, Portu i l'incombustible ariet italià Samuele Longo van completar l'onze. Juan Ramón López Muñiz, per la seva banda, va tornar a la normalitat després de les moltes rotacions que va realitzar a Vallecas en la resaca de l'ascens.
La fortuna no va somriure al Girona, i ben d'hora, en una imprecisió de Cifu, Morales es va fer amb la pilota i, absolutament sol, des de la frontal de l'àrea gran, va ajustar la pilota al pal esquerre d'un Bono que no va poder fer res més que lamentar una primera diana en contra tan matinera. Ni deu minuts havien passat, i l'únic consol esdevenia que encara en quedaven vuitanta més per remuntar-ho, si bé el domini aclaparador del conjunt local i l'ineficàcia dels atacants blanc-i-vermells, totalment anul·lats per l'espectacular doble pivot local format per Lerma i Rober Pier, no invitaven a l'optimisme. I és que lluny de ser Longo, Borja o Portu els protagonistes, va ser Bono qui va agafar el paper més destacat de l'esquadra gironina, evitant en fins a dos ocasions gols que el Ciutat de València ja celebrava.
Pablo Machín no va tardar a fer entrar a Mojica, i si bé la reacció va arribar, amb una doble ocasió molt clara de Longo i Borja com a punt àlgid, un contracop molt ben dirigits pels granotes Roger i Casadesús va acabar amb la sentència dels valencians, precisament obra de Rober Pier, rematant a plaer una passada de la mort davant un Bounou venut. Sense res a perdre, el Girona va fer un pas endavant, mentre que el Llevant en va fer un d'endarrere amb l'objectiu de mantenir un resultat que els proclamava líders matemàtics de la Lliga123. Longo, a trompicons, va aconseguir retallar distàncies faltant deu minuts i escaig pel final, amb una diana que va deixar al Llevant sense l'opció de certificar el títol aquesta jornada, però ni amb l'entrada d'Eloi i Felipe l'equip va aconseguir assolir l'empat, malgrat que va disposar d'algunes ocasions per fer-ho. Això sí, a favor de Felipe val a dir que, malgrat ser menyspreat durant tot el curs, sense tenir en compte el seu excel·lent bagatge a Montilivi, havent disputat tan sols dos minuts en trenta-set jornades, va deixar-se la pell sobre el camp en els escassos minuts dels quals va disposar, lluitant per defensar l'escut del Girona com ningú, i esdevenint un exemple de profesionalitat excel·lent.
Les calculadores van que volen en unes dates on l'ascens matemàtic es preveu molt a prop. Una victòria davant l'Alcorcón serviria si Getafe punxa de nou, a casa, davant l'Elx, i el Cadis contra el Còrdova, però totes les apostes apunten que tocarà esperar, com a mínim, quinze dies més, quan els deixebles de Machín visitaran el Nou Estadi de Tarragona. Montilivi, amb la vista del Saragossa, o l'Arcángel, a l'última jornada, esdevenen també escenaris possibles cas que la certificació de l'objectiu es demori. Això sí, molt probablement, esdevingui a Montilivi o no, no serà lluny de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit més estrictament esportiu, Àlex Granell, que va veure la desena targeta del curs, es perdrà el pròxim encontre, mentre que Eloi, que ja va disposar de minuts a València, es presumeix com a favorit per el el substitut a l'onze per la baixa afegida d'Alcaraz, lesionat.
Jordi Pineda.
Comentaris