La preocupant dinàmica de les últimes jornades i la motivació extra de visitar l'estadi d'un rival com el Lugo emplaçaven el Girona a assolir tres punts vitals per seguir amb relativa tranquil·litat en la lluita per l'ascens. La pressió del Getafe i el Cadis, que amb les seves victòries retallaven a quatre i cinc punts respectivament, afegien encara més pressió als homes d'un Pablo Machín que, en alguns casos en cerca de solucions, i en d'altres, per obligació, va optar per fer algunes rotacions a l'onze tipus.
Si bé Bono, que sembla haver-li guanyat definitivament la partida a René, va seguir sota pals, al carril dret s'hi va estrenar un Ramalho que va completar l'encontre a un gran nivell, mentre que per l'esquerre va tornar un Cifu, que va complir. A l'eix, Kiko Olivas, Alcalá, que va acabar expulsat i esdevindrà un nou maldecap per Machín de cara al partit contra l'Osca, i Juanpe, van formar un mur infranquejable per Joselu i Caballero. Per davant seu, l'indiscutible Pere Pons, que en aquesta ocasió va ser acompanyat per Rubén Alcaraz, que va deixar assegut a Granell i va superar amb escreix les expectatives, realitzant un partit notable, tant en tasques defensives, com ofensives, on va treure a relluir la seva admirable tècnica i va ser clau en l'execució d'accions a pilota aturada. Portu, aportant molta brega i al mateix temps qualitat a la mitja, va formar per darrere de Sandaza, botxí de l'afició gallega, i Longo, que reapareixia després d'un curt període d'absència per lesió.
L'encontre va començar posant-se molt de cara pels gironins, que tot just complert el primer minut van veure com Pere Pons fabricava tot sol el zero a un amb la complicitat d'un dels centrals de l'equip local, Carlos Hernández. El de Sant Martí Vell va recuperar una pilota a tres quatre de camp, aprofitant les constants errades del Lugo en la sortida de pilota, i després d'una breu conducció la va centrar a l'àrea, on malgrat que Portu no hi va arribar, el central gallec, en l'intent de desvirar-la a córner, va acabar introduint-se-la en pròpia porteria. El gol va trastocar considerablement els plans d'un Lugo que, malgrat intentar-ho, no es va refer, i enguany, qui va tornar a colpejar va ser el Girona. Passat el quart d'hora, el barceloní Djalo va escombrar a Longo dins l'àrea, i l'italià no va perdonar des dels onze metres. A partir d'aquí, amb el Lugo obligat a proposar i el Girona còmode esperant al darrere i amb molts espais per trobar, el partit va fer un tomb definitiu del cantó blanc-i-vermell, que va si bé va disposar d'ocasions molt manifestes de gol per ampliar l'avantatge, destacant un remat de Ramalho en boca de gol que va enviar per sobre del travesser quan ja es començava a celebrar el tant, no van aconseguir materialitzar-les i van perdonar la vida a un Lugo totalment anul·lat.
El resultat i el context van empènyer al Lugo a avançar línies i a buscar de forma més descarada el gol a partir de la represa. I si bé és cert que tal plantejament va provocar al Girona més d'un ensurt, els de Machín, aprofitant que durant uns minuts el partit va esdevenir de constants anades i vingudes, van quedar-se a prop de sentenciar el matx. Enguany, ni Longo en el mà a mà amb Roberto, ni Portu amb un xut que va sortir fregant el pal, ni Sandaza, que va reclamar amargament un clar penal sobre la seva figura, van ser capaços de materialitzar el tercer, i amb el pas dels minuts, el tècnic sorià va optar per reforçar el mig del camp, intentant contrarestar l'embranzida cada cop més potent dels locals, malgrat perdre opcions en atac. Pablo Caballero va quedar-se mil·límetres de poder empènyer una centrada d'Iriome en la que va esdevenir la primera gran ocasió d'un Lugo que va convertir els últims vint minuts en un infern pels gironins. Pita i Joselu van protagonitzar unes altres dues arribades molt clares abans que Yelko Pino, en temps d'afegit, provoqués un clar i absurd penal que va costar l'expulsió a Alcalá, i que el mateix Joselu es va encarregar de transformar. Cristian Herrera va poder pal·liar l'angoixa final en la següent acció, amb un mà a mà amb Roberto, però el canari va errar, i el Girona va haver de patir fins a l'últim sospir local per poder celebrar una victòria que apropa una mica més cap a Primera al club.
El Tenerife i l'Oviedo, que van caure derrotats, es distancien a deu i tretze punts respectivament, i faltant-ne divuit pel final del campionat, queden gairebé descartats per pugnar pel segon lloc. Enguany, Getafe i Cadis, que es mantenen a set i vuit respectivament, esdevindran els rivals a batre de cara a assolir el pas definitiu cap a la màxima categoria del futbol estatal. L'Osca, a Montilivi, i el Llevant, al Ciutat de València, esdevindran les dues primeres pedres en el camí en una recta final tant emocionant com complicada, on també tocarà rebre les visites de l'Alcorcón i el Saragossa, i viatjar a Tarragona i Còrdova. Onze punts en aquests sis partits permetrien a l'equip dirigit per Machín esdevenir matemàticament de Primera, tal com s'ha proclamat el Llevant aquest mateix cap de setmana, de forma molt prematura.
Jordi Pineda.
Comentaris