La bona trajectòria que registra el Girona, com ja havia succeït altres anys quan s'havien realitzat coses similars a les actuals, ha provocat que Montilivi pateixi una important transformació amb el transcurs de les jornades del campionat. Dels tres mil afeccionats de les primeres dates, al ple que ja s'ha registrat durant algunes de les últimes jornades. Enguany, com és evident, aquesta quantitat de gent que omple l'estadi, si bé són de Girona, no són del Girona. Els del Girona ja venien a començament de curs.
És precisament per això que Montilivi comença a patir comportaments estranys molt llunyans a la realitat social del club, i és que l'alegria de registrar un ple i d'atraure moltes més persones a l'estadi, té el handicap que cadascun d'aquests accedeixen a Montilivi, si bé amb la mentalitat de recolzar a l'equip local, amb l'ADN del seu equip, inherent. Molts no canvien de xip. I això, perjudica més que beneficia al club.
Per començar, trobem el tema de les samarretes. Les elàstiques del Barça queden molt bé al Camp Nou, és cert, igual que les de l'Espanyol a Cornellà-El Prat, però enguany, a Montilivi només hi haurien de tenir cabuda les blanc-i-vermelles, i és que després apareixen els interessats a tractar-nos d'equip satèl·lit amb arguments, tot i que falsos i oportunistes, molt danyins pels afeccionats que realment senten el Girona.
Un altre factor transcendent esdevé la mentalitat a l'hora de cridar i fer-se sentir. I és que si bé és cert que en d'altres clubs, l'ADN els obliga a exigir, i a animar des de l'exigència, no fent-ho en la mesura correcta quan no s'arriba a les expectatives generades per la mateixa graderia, aquí a Girona es contempla d'una altra manera. De fet, aquí, el nostre ADN, i més tenint en compte la magnitud del que està aconseguint l'equip aquest curs, només contemplem animar, animar i animar. Res de criticar, ni de celebrar anticipadament. Res. Independentment del resultat que registri l'electrònic ni del joc que desplegui l'equip. Tampoc contemplem abandonar la cadira abans del xiulet final del col·legiat, ni mostrar descontent (perquè és impossible i impermissible estar descontent) ensenyant mocadors blancs.
Tothom ha de tenir en compte que la imatge que es dóna s'atribueix al Girona, i fets com agredien amb un objecte a un linier, impedir la sortida del Lugo de vestuaris durant dues hores llençant objectes contra ells, per exemple, o xiular i marxar abans d'hora després de la derrota davant del Rayo, a més a més d'exhibir els colors d'altres entitats, són fets que no es contemplem en l'ADN del Girona i què no realitzaria mai cap dels afeccionats fidels, però que enguany, en succeir, s'etiqueten com a Girona i afecten la imatge d'aquest. És per això que rogaria a aquells que no són del Girona però que assisteixen a Montilivi, que durant noranta minuts canviïn l'ADN que porten inherent del seu respectiu club, pel del nostre, o enguany, que almenys el deixin de banda.
Redactat aquest breu, concís i clar manual per l'aficionat novell a Montilivi, m'agradaria encoratjar a tots els gironins (i no gironins) que es desplacin cap a Montilivi per omplir l'estadi i sumar força per empènyer al club cap a un ascens que cada cop tenim més a prop. A assistir-hi amb els colors blanc-i-vermells, i amb la mentalitat d'animar, i sobretot, de gaudir. De gaudir d'una experiència inoblidable com són noranta minuts al Municipal. Tots sumem i ningú és menys important en aquest camí cap al major somni de la història de l'entitat. Som-hi Girona!
Jordi Pineda.
Comentaris