Primera no ens hi volia. Tres desenganys en quatre temporades van convertir l'ascens en un malson pels gironins, però enguany, diumenge 4 de juny de 2017, una data per gravar a la història del club, a Montilivi va sortir, d'una vegada per totes, cara. Segons després del xiulet final del col·legiat la gespa del Municipal s'omplia d'afeccionats i la imatge era realment emocionant. Jugadors i afició van festejar junts l'ascens sobre el verd en primera instància, amb manteig inclòs a l'artífex de la gesta, Pablo Machín, i posteriorment es va procedir a la celebració oficial amb un espectacle de llums, sumat amb focs artificials i la presència de tots els protagonistes, presentats un per un per l'Albert Bassas, speaker del Girona des del 2010, i aclamats per tot l'estadi.
Mentrestant, César Láinez, que havia abandonat la gespa feia estona, compareixia davant dels mitjans per fer valoració de l'empat a Montilivi, que al mateix temps que li valia al Girona per certificar l'ascens també permetia al conjunt aragonès materialitzar la permanència. Preguntat pel plantejament conservador d'ambdós i per la possibilitat de rebre crítiques per aquest fet, el tècnic visitant va ser contundent: "Espero que no", i ho va aclarir: "Avui era sumar. Ells no han decidit arriscar i nosaltres tampoc, sobretot a la segona part". El preparador del Saragossa també va tenir paraules d'elogi per l'entitat gironina. "Avui venia repassant la convocatòria del Real Saragossa de fa tres anys i tan sols hi havia un jugador d'aquell dia. A l'altre equip hi havia onze jugadors i el mateix entrenador. Han confiat en una idea i en un model", declarava Láinez, al mateix temps que afegia que "amb aquesta gestió de paciència, de fitxar entorn d'aquest model de joc, avui han aconseguit quelcom històric per la ciutat".
A la gespa continuava la gresca. Futbolistes i cos tècnic assaborien les mels d'esdevenir equip de Primera Divisió amb una afició totalment entregada. La celebració, evidentment, va endarrerir la compareixença dels protagonistes davant els mitjans. Fent click aquí pots escoltar les declaracions post-partit de Machín, René i Eloi.
El primer a sortir va ser Pablo Machín. El tècnic sorià va entrar a sala de premsa disposat a viure la seva primera compareixença pública com a preparador de Primera Divisió, quelcom que "sona molt bonic", va reconèixer. I sobre si serà ell qui lideri l'equip la temporada vinent a la màxima categoria del futbol estatal va respondre sense ambigüitats: "En el futbol segur no es pot dir res, però el més normal és que Pablo Machín sigui l'entrenador l'any vinent".
Machín va començar valorant l'ascens, un ascens "súper merescut" en una competició on "ningú regala els punts". Enguany, tampoc es va oblidar de les patacades d'anys anteriors, que fan ara l'equip "més madur i amb una estructura més forta", i va recordar que "em deien que el futbol ens deu, el futbol ens deu i el futbol ens deu, però no sabia on havia d'anar-ho a cobrar. Al final ens ho hem hagut de currar". Sobre el partit, poc a comentar, i és que "era el de menys". I si bé és cert que va poder tenir dubtes de com plantejar-lo, també va reconèixer que per ell, el "més important és el que hem aconseguit després d'aquest partit, no el com ho hem aconseguit". "Gràcies a Déu ho hem aconseguit", va seguir Machín, malgrat que va voler recordar que "Segur que Déu ha tingut quelcom a veure, però el treball i l'esforç més". Menció especial també per Felipe i Richy, a més a més d'Eloi, Granell o Cifu, dels quals va reconèixer "alegrar-se que es tanqués el cicle que vam començar fa tres anys amb ells al camp". I també va tenir paraules per l'staff i la plantilla al complet: "Probablement no són els més virtuosos, però junts hem aconseguit ser un gran equip".
L'animador improvisat de la festa, René Román, que va trencar el guió de la celebració prevista sobre el verd amb unes paraules que van fer saltar a tots els companys sobre seu, tampoc es va oblidar que "veníem de pals molt durs" i no va mostrar cap dubte que "tant la ciutat, com l'equip, com l'afició mereixien aquest ascens". I malgrat reconèixer que la seva pròxima fita és "debutar a Primera Divisió", va voler remarcar que ara, el més important és "celebrar-ho amb totes les forces possibles", i "viure el moment". El porter andalús, que va recordar que han passat moments complicats, va qualificar "d'irrepetible" el que a Montilivi estava succeint.
Per la seva banda, Eloi Amagat, un dels capitans de la plantilla, es va mostrar convençut que després dels pals viscuts, ara l'ascens s'assaboreix més: "Sí, segur", va dir el gironí, al que va afegir que "és el màxim". I és que "no era lògic el que havíem viscut", perquè "hem patit en excés. La història futbolística que ens ha tocat viure ha estat bastant cruel aquests últims anys". Enguany, ja des de l'estiu, quan va renovar, tenia clar que "més aviat que tard aquest club havia d'estar a Primera", i ara, "deixem on es mereix aquest club i aquesta ciutat". Un premi per un Eloi ha hagut de "picar molta pedra i trepitjar molts camps de gespa artificial per arribar fins aquí. I si ho fas, a sobre, amb l'equip de la teva ciutat, ara és un premi més gran", i és amb el Girona no tan sols ha competit a la Segona A, sinó també a Segona B i a Tercera, en etapes diferents. El curs vinent, si no passa res, ho podrà fer a Primera Divisió.
Jordi Pineda.
Comentaris