El primer matx-ball a Tarragona va esdevenir un desengany pel miler i escaig d'afeccionats que van assistir al Nou Estadi. La remuntada del Nàstic després que s'acariciés l'ascens durant cinquanta-cinc minuts amb l'electrònic favorable, a més a més de les polèmiques i difamacions externes amb l'objectiu de desestabilitzar el club a la recta final del seu camí cap a Primera Divisió, van fer tornar alguns dels fantasmes del passat. I és que malgrat que l'optimisme era notori, i la confiança, cega, la por també jugava el seu paper en una nit on, enguany, només hi va tenir cabuda l'eufòria i la celebració de quelcom molt especial per la història de l'entitat.
La transcendència de la cita no va fer dubtar a Machín. El tècnic sorià va alinear l'onze de gala, amb les limitacions existents per les sensibles lesions de Pablo Maffeo i Pere Pons, i enguany, en un partit de domini i control, va apostar pel quadrat màgic que tan bons resultats va donar a l'equador del campionat però que havia anat perdent protagonisme les últimes jornades en favor de la dupla de davanters. Bounou, sota pals, Aday i Mojica pels carrils, Ramalho, Alcalá i Juanpe a l'eix, Eloi i Granell al doble pivot, Borja i Portu per davant seu i Sandaza van esdevenir els onze escollits per Pablo Machín per viure una de les nits més especials de Montilivi des del principi. Enguany, jugadors com Richy i Felipe, molt importants en altres èpoques però castigats aquest curs per les lesions i per l'elevada dosi de competència de la plantilla, també van jugar el seu paper en un vespre màgic al Municipal.
Poc a dir del primer temps, i en general del partit. L'aposta altament conservadora d'ambdós, que amb un sol punt satisfeien els seus respectius objectius, va donar com a resultat un partit molt ensopit sobre el verd i molt plàcid, segurament el més plàcid de la temporada, on va predominar l'alternança de llargues possessions entre tots dos conjunts a la zona central del terreny de joc. Enguany, la graderia va esdevenir una festa des del primer minut. Ni el fatídic record del Lugo, ni molt menys dos intents del Saragossa amb xuts que van marxar clarament desviats van intimidar un Montilivi que escassament superada la mitja hora ja intentava per primera vegada l'onda. Enguany, encara era massa d'hora, i no va aconseguir continuïtat. Superats els nou mil afeccionats amb escreix, en la que va esdevenir la millor entrada de la temporada amb diferència, l'equip era conscient que en aquesta ocasió no ho podia perdre, motiu pel qual va deixar de banda qualsevol possible risc i va prioritzar l'ordre tàctic i la possessió de la pilota, sacrificant així certa part d'espectacle de cara a l'espectador per evitar que a Montilivi, un any més, tornés a sortir creu.
Més entretinguda va resultar la segona meitat. I és que si bé és cert que sobre el verd el guió no va canviar, tot el protagonisme va recaure sobre una graderia que faltant quinze minuts pel final, i amb vistes que les possibilitats que l'encontre es declinés de la part de Saragossa eren molt i molt escasses, ja va començar a festejar el més que probable ascens. "Girona és de Primera", "Adéu Segona, adéu", "Que boti Montilivi" o l'intercanvi d"oe, oe" entre Gol Nord i Gol Sud van ser alguns dels crits que van precedir l'eufòria final. L'entrada de Cifu poc després de començar la represa, però sobretot les de Felipe, superat l'equador de la segona meitat, i Richy, a falta de cinc minuts pel noranta, van esdevenir motiu d'orgull i satisfacció per un Montilivi que els va brindar a ambdós un càlid comiat, i és que tant el davanter barceloní, que tan sols ha pogut participar en tres partits aquest curs, com el capità, que debutava després d'estar absent tota la temporada, conseqüència d'una greu lesió, finalitzen contracte i és poc probable veure'ls a Montilivi el pròxim curs.
El xiulet final va desfermar la bogeria a Montilivi. Tota la frustració acumulada durant els dos anys anteriors es va convertir en eufòria, i en ben pocs segons la gespa de Montilivi va quedar envaïda per l'afició, que veia complert un somni molt llarg i costós de complir. Pablo Machín va ser mantejat i aclamat en l'inici d'una celebració per al record. Atenent la petició que el club va realitzar per megafonia, els afeccionats van anar tornant a les seves respectives localitats per donar pas a una espectacular rebuda dels herois de la gesta amb un Montilivi preparat de forma màgica per l'ocasió. Llums, petards i confeti van acompanyar una celebració històrica i molt màgica, que va acabar amb uns espectaculars focs artificials i dues voltes dels jugadors a l'estadi per agrair el suport de la graderia durant tot el curs. Un curs que ja mai s'oblidarà. Visualitza el resum del partit, un recull d'imatges de la gesta i el vídeo commemoratiu de GironistesOnline.
Jordi Pineda.
Comentaris