A Girona, precisament, no és que anem sobrats de referents. És per això, segurament, que estem poc acostumats a fer comiats d'aquest tipus. Però quan els hem de fer, dolen. Dolen molt. I és que acomiadar-te d'aquells que sempre han estat allà, en les bones i en les madures, lluitant amb totes les seves forces per tirar endavant els objectius del club, i fent-ho amb una professionalitat envejable, no és cosa senzilla. I si bé és cert que els èxits esportius d'aquests últims anys han donat com a resultat l'aparició de molt bons jugadors que han esdevingut ídols de la graderia, futbolistes referència, amb trajectòria a l'entitat, que hagin viscut el Girona a Tercera o a Segona B, o que hagin contribuït a certificar permanències agòniques, o que emprenguessin per primera vegada el repte de situar el nom del Girona el més alt possible en la prolífica temporada de Rubi, escassegen. Tan sols Pere Pons i Sebas Coris, que amb el citat Rubi començaven a alternar filial i primer equip, Ramalho i Eloi, juntament amb Richy i Felipe, militaven al club abans de la temporada dels 82 punts.
Moltes experiències al Municipal de Montilivi, i molt diverses, són les que han viscut Felipe Sanchón i Richy Álvarez. Ara fa gairebé dotze anys, el menut davanter barceloní aterrava a l'entitat blanc-i-vermella per intentar contribuir al retorn a Segona B. I malgrat que va realitzar un curs notable que va rellançar la seva carrera futbolística, el Girona es va quedar a les portes de l'ascens. Ho aconseguiria la temporada següent, ja sense Felipe a la plantilla, i el 2008 certificaria el retorn al futbol professional quaranta-nou anys després. Precisament el gener del 2009 Felipe encetava la seva segona etapa a Montilivi. Aquesta encara va ser més breu, i és que tan sols va durar mig any, però la seva aportació va ser vital per poder tancar la continuïtat a Segona A en el curs del retorn. Tres anys passarien fins que, de nou, el Girona i Felipe tornarien a creuar camins per peregrinar junts, aquest cop sí, durant molts anys. Precisament, va coincidir amb l'estiu que Richy Álvarez aterrava procedent del Còrdova per reforçar la defensa. Un primer curs on es va assolir la permanència sense gaires complicacions va precedir l'etapa més gloriosa i dura al mateix temps del club. Tres ascensos frustrats, un amb Rubi i dos amb Machín, amb una permanència agònica intercalada, contrasten amb l'ascens que aquest any sí, no s'ha escapat.
Malgrat que l'aportació de Felipe i Richy ha estat vital pel creixement del club, aquest curs ambdós han comptat amb poc protagonisme, en el cas de Richy per una llarga lesió de la qual no ha pogut recuperar-se i que ara l'obliga a retirar-se, i en el de Felipe més aviat per decisions tècniques, tots dos van poder estar sobre el verd quan l'àrbitre va assenyalar el final del partit més transcendent de la història del club, el de l'ascens a Montilivi contra el Saragossa. Pel que fa a Felipe, acumula set anys i mig a l'entitat entre Tercera i Segona A, dividits en tres etapes diferents. 35 gols, l'últim dissabte passat a Còrdova, el situen com a segon màxim artiller del Girona a Segona A, tan sols un per darrere de Jandro Castro, i als seus 35 anys pot dir que dotze anys després d'aterrar a un Girona enfonsat al pou de Tercera ha contribuit a consolidar-lo a Segona A i a conduir-lo, posteriorment, cap a Primera Divisió. Pel que fa a Richy, suma sis temporades consecutives a l'entitat en una única etapa, esdevenint el seu punt àlgid els principis amb Pablo Machín. La seva contribució com a lliure va esdevenir crucial, primer en la permanència, i posteriorment a la temporada dels 82, on va convertir-se en el major mal de cap dels defensors rivals, i va registrar la seva millor temporada quant a gols anotats, fins a quatre. Igual que Felipe, als seus 32 anys pot marxar amb la consciència ben tranquil·la d'haver lluitat sempre per defensar el millor possible l'escut del Girona i d'haver deixat aquest a Primera, quelcom impensable quan va arribar.
Per tant, només es poden tenir paraules d'agraïment per dues persones que van arribar com a futbolistes i que marxen convertits en mites. Qualsevol comentari es quedaria curt per donar les gràcies a ambdós, i el millor exemple de l'estima que se'ls té a Girona està plasmat en les reaccions multitudinàries de la gent. A Felipe Sanchón, desitjar-li molta sort en el seu futur personal i professional, mentre que a Richy, en el personal, ja que malauradament aquest curs deixa el futbol, conseqüència d'una lesió molt dura. Aprofito per demanar al club que, si us plau, li trobin un lloc a l'organigrama. Es mereix continuar aquí. S'ho ha guanyat.
Jordi Pineda.
Comentaris