Ara fa nou anys, concretament el vuit de juny de 2008, Migue anotava al mateix Montilivi un gol davant del Ceuta que valia un ascens que, enguany, aleshores significava el retorn al futbol professional després de quaranta-nou anys enfonsats en el pou de Segona B, Tercera i Regional. Aquella victòria va portar a Girona una forta alegria, que aconseguia retornar el seu equip a Segona Divisió després d'una llarga absència, i que esdevenia l'inici d'una transformació que va donar principi amb unes importants obres de remodelació de l'estadi de Montilivi, que entre altres coses veia com es reconstruïa la graderia de preferent vint-i-dos anys després d'haver estat enderrocada per moviments del sòl, i la conversió a societat anònima esportiva.
Amb Raül Agné al capdavant, tècnic del Saragossa fins fa escasses setmanes, l'equip va començar la temporada següent el camí a Segona amb l'objectiu de mantenir la categoria i no tornar a enfonsar-se en el pou. Enguany, fins a arribar a on estem el dia d'avui, no tot van ser flors i violes, més aviat al contrari.
2008-2009
En el curs del retorn l'equip va poder mantenir la categoria quedant setzè classificat, però la temporada va estar marcada per la inestabilitat i els relleus a la banqueta. Agné va ser substituit després d'una mala dinàmica de resultats per Javi Salamero, però aquest tampoc va acabar el curs, i va haver de cedir el lloc a un Miquel Olmo que un cop acabada la temporada tampoc va continuar.
2009-2010
El mateix, però portat a l'extrem del dramatisme, va succeir l'any següent. El projecte de Cristóbal Parralo no va funcionar, i finalment, Narcís Julià, qui es va fer càrrec de l'equip amb l'objectiu d'evitar la catastrofe, va aconseguir salvar l'equip l'última jornada de campionat amb un gol agònic de penal de Kiko Ratón en temps d'afegit a Montilivi.
2010-2011
Diferent va ser el tercer curs a la categoria de plata del futbol espanyol. L'aposta de la direcció esportiva va ser la de tornar a confiar amb Raül Agné, l'entrenador del retorn, i va funcionar. La permanència es va assolir sense problemes i el tècnic aragonès va aconseguir sumar la millor puntuació fins aleshores de l'equip al futbol professional: 57 punts. En l'actualitat s'ha convertit en la cinquena, superada per Rubi i Pablo Machín per partida triple.
2011-2012
Igual que va passar l'any del retorn, no es va aconseguir superar la frontera dels 50 punts. Malgrat consumar la venda més important de tota la història del club, Ranko Despotović per 700.000€ a Japó, i la d'Hiroshi al Sevilla Atlètic per 150.000€, a més a més de blindar a tot l'equip amb clàusules iguals o superiors a un milió d'euros i de comptar amb jugadors del nivell de Ferran Corominas o David García, el que havia de ser un projecte esportiu il·lusionant va esdevenir una agonia, que això sí, va acabar amb final feliç.
2012-2013
Javi Salamero, el tècnic que va assolir la permanència amb l'equip la temporada anterior, no va seguir, i des del club es va optar per atorgar la confiança al que fins aleshores havia estat segon entrenador, Rubi. El preparador català va aconseguir una meritoria quarta posició amb setanta-un punts, i va classificar l'equip pel Play-Off. Però malgrat superar l'Alcorcón, aquest es va quedar a les portes del cel en caure davant l'Almeria. Això sí, a Girona es va celebrar com el que va ser, una de les majors gestes del club fins aleshores.
2013-2014
Jugadors franquícia com el porter Dani Mallo, el lateral José Martínez, el migcampista Marcos Téber, o els davanters Javi Acuña i Benja Martínez, a més a més de Rubi, que va acceptar la proposta de l'aleshores tècnic culer Tito Vilanova, en pau descansi, de ser ajudant seu al Barça, van abandonar l'entitat, i els fantasmes del passat van tornar. El projecte de Ricardo Rodríguez va fracassar, i va ser destituït per mals resultats. El seu successor, Javi López, tampoc va poder reconduir la situació. L'última bala va esdevenir Pablo Machín, i va sortir bé. El tècnic sorià va portar una revolució a Montilivi, aconseguint recuperar els nou punts de distància amb la permanència i assolint aquesta de forma agònica a l'última jornada.
2014-2015
L'artífex del miracle de la permanència va seguir a la banqueta, i enguany, va seguir ampliant la llegenda. Una immaculada temporada de l'equip en la qual va sumar vuitanta-dos punts el va deixar a les portes de l'ascens, que va acariciar, però que va perdre en temps d'afegit en l'última jornada del campionat regular a Montilivi, en donar-se una carambola difícilment explicable. Als Play-Off, la tragèdia es va ampliar.
2015-2016
El fort cop psicològic de la temporada anterior va passar factura, i el Girona va arribar a l'equador del campionat empatat a punts amb el primer equip que ocupava posicions de descens, malgrat que mai hi va acabar entrant. Les veus més crítiques van arribar a demanar el cessament de Machín, però el club va confiar en ell i una segona volta extraordinària va servir per arribar als seixanta-sis punts i entrar com a quart al Play-Off. I malgrat superar a semifinals el Còrdova amb èpica, el Girona va tornar a endur-se una forta patacada a la final, en no poder superar Osasuna i quedar-se de nou a les portes de Primera Divisió. Una altra vegada, a Montilivi va sortir creu.
2016-2017
Unes primeres jornades irregulars en les quals l'equip va mostrar molts problemes al darrere no invitaven a l'optimisme. Enguany, amb el retorn de Granell a l'onze, Pablo Machín va trobar l'equilibri, i una dinàmica espectacular de resultats, arribant a encadenar vuit victòries consecutives a Montilivi, va servir per pal·liar els efectes d'un final de curs fluix quant a punts sumats. Aquest cop sí, l'ascens no s'ha escapat i el Girona ha rebut el seu merescut premi gros, com l'anomena el tècnic sorià, principal artífex de la major gesta de la història de l'entitat, que l'any vinent per fi podrà tastar les mels de Primera Divisió.
Jordi Pineda.
Comentaris