Ahir, els afeccionats del Peralada vivien en les seves carns quelcom que, pels simpatitzants gironins que van seguir el partit, va suposar un déjà-vu. Després d'una temporada magnífica, on el Peralada ha aconseguit completar la fase regular del campionat segon, a tan sols tres punts del primer, l'Olot, i posteriorment ha superat dues rondes de Play-Off amb solvència per plantar-se a la final, la desgràcia es va traslladar de Montilivi, on havia fet acte de presència les últimes temporades, al Municipal.
La superioritat de l'equip local, que va ser excessivament penalitzat per errar ocasions molt clares de gol, no va servir per evitar que en dues arribades, el Rápido anotés dos gols. Res més van fer els homes d'un Patxi Salinas que va demostrar la seva incompetència com a tècnic no només en l'àmbit personal, faltant el respecte als integrants del Peralada, sinó també en l'esportiu, on va ser incapaç de corregir moltes situacions tàctiques del seu equip que van concedir al Peralada facilitats que no sempre va aprofitar. L'exemple més clar, la jugada del primer gol, on l'extrem supera el lateral, es planta a línia de fons i fa la passada endarrere perquè el davanter remati dins l'àrea, repetint-se en diverses ocasions durant el primer i al segon temps, i amb Cesc Clotet, un dels homes més destacats del partit, com a principal protagonista.
Arnau Sala era conscient que si l'equip no aconseguia ser efectiu en les ocasions de gol que generés, patiria. Com bé va pronosticar a la prèvia, hi va haver estones per cada equip, malgrat que el Peralada va esdevenir el clar dominador de l'encontre i va anul·lar per complet a un Rápido sense idees que ben aviat va veure com Ernest Forgas, a porteria buida, els perdonava la vida. L'únic, pilota amunt perquè el davanter la despengés, i buscar la segona jugada. Però així va arribar el primer gol. Carnero va veure a Gianni lleugerament avançat, i des de la frontal de l'àrea no s'ho va pensar. Poc va durar l'alegria visitant, i és que pocs minuts després Xavi Boniquet va aprofitar una gran jugada de Cesc Clotet per adornar-se dins l'àrea, plantar-se davant del porter visitant i llançar un míssil a l'esquadra contrària.
Ja a la segona meitat, David Corominas va forçar en els primers compassos una falta lateral, que ell mateix es va encarregar d'executar. El llançament enroscat va confondre defensors i porter, i sense que ningú la toques, la pilota va acabar dins les xarxes visitants. El dos a un portava directament al Peralada a Segona B, i s'evitava la pròrroga i possibles penals. El Rápido, ni hi era ni se l'esperava. El control estava sota la batuta dels d'Arnau Sala, i es veia més a prop el tercer local que el segon visitant. Però el que semblava una quimera, va succeir. Una jugada aïllada va servir perquè, després d'una intervenció magnífica i providencial de Gianni, Diz rematés a porteria buida i fes pujar al Municipal l'empat a dos. L'assetjament ofensiu dels d'Arnau Sala durant els últims deu minuts no va donar fruits, malgrat gaudir d'ocasions molt clares. Fins i tot Estellés, a l'últim sospir, no va acceptar a rematar una pilota quan es trobava absolutament sol davant la porteria visitant. Tampoc Vallho, en les mateixes condicions, instants abans.
Pocs valors humans van demostrar els integrants d'un Rápido de Bouzas que, si no fa una revolució a la plantilla, li espera un futur molt negre a la categoria de bronze del futbol estatal. Però com va succeir a Girona fa tres anys, el futbol ha quedat en deute amb un Peralada que si no defalleix seguir que tornarà a gaudir d'una oportunitat tant història com aquesta. Ni tan sols 48 hores després d'uns dels partits més tristos al Municipal, caldrà veure que succeeix, i és que tots els rumors apunten que des de Montilivi es trencarà l'acord que unia ambdós clubs pels pròxims quatre anys.
Jordi Pineda.
Comentaris