Rápido de Bouzas 1-1 Peralada: PENALitzats a Vigo

Una excel·lent trajectòria durant el campionat regular, on l'equip dirigit per Aranau Sala va assolir una meritòria segona possició pugnant fins a l'últim instant pel lideratge del grup cinquè de Tercera Dicisió amb l'Olot, s'ha prolongat amb un immaculat Play-Off, fins a data d'avui. La primera víctima va esdevenir un Mòstoles que minimitzat amb la millor versió de David Coromines, i amb una solidesa defensiva embejable. Un zero a un a l'anada complementat amb un dos a zero a la tornada van servir per passar de ronda. Menys dificultats va presentar la següent eliminatòria, davant el Conquente. Un Peralada de pel·lícula va golejar en l'anada al Municipal amb un clar i contundent 3-0, i a la tornada, a Cuenca, després d'avançar-se al marcador als primers minuts de partit, va acabar derrotat per 3-1, malgrat que no va patir en cap moment per la possibilitat d'acabar no pasant a la final. El Rápido de Bouzaz, que tambè cerca debutar a Segona B la temporada vinent per primera vegada en tota la seva hitòria, ha esdevingut l'última pedra a superar en el camí.

Poques variacions va decidir fer Arnau Sala a l'onze respecte al que havia urilitzat durant les últimes jornades. I és que la trascendència història del duel, al mateix temps que l'exigència del matix, l'obligava a alinear els onze millors. De la partida van ser Gianni a la porteria, Vallho, Estellés, Chele i Carbonell en defensa, Carbó, Traoré i Clotet al mig del camp, i Higón, Corominas i el 'killer', Ernest Forgas, en atac, mentre que Richy Paz, el porter suplent, Sergi Álamo, Jorge Marta, Javi Sánchez i Boniquet van esperar amb paciència el seu torn a la banqueta.

La primera part només va tenir uns colors, els del Peralada. L'equip dirigit per Arnau Salav es va i posar amb claredat des del primer minut quant a joc al conjunt local, i diversos avisos de Coro, el més actiu en atac, van precedir elgol, fruit d'una jugada del mateix davanter culminada per un malentès entre els defesnors del Rápido de Bouzas, que van acabar inteoduint-se la pilota a la seva pròpia porteria. Gianni ni tan sols va haver d'intervenir, però sí que va haver de fer el seu homònim a la porteria contrària, i és que el Peralada va generar moltes ocassiols de gol i es va quedar ben a prop en diverses ocassios d'ampliar l'aventatge. El zero a un del descans, molt escas i poc representatiu de la realitat.

El guió va canviar per complet a la represa. Ambdós equips van intercanviar tornes, i en aquesta ocasió va esdevenir el Peralada el que va haver de recular i intentar frenar les envestides locals. Aquí sí, Gianni Cassaro va haver de treure el millor d'ell per salvar acció rere acció l'empat, amb demostracions inversemblants de les habilitats que posseeix. Un incís en forma de contracop letal, just després que el conjunt local es quedès amb deu, conduit per Coro i finalitzat per Higón, va permetre al Peralada respirar i al mateix temps fragr la setnència del partit, però el davanter català no va estar encertat a rematar i minuts després, quan la victòria per la mínima del Peralada semblava que seria el marcador dinal a Vigo, unes mans de Djak Traoré dins l'àrea van servir perquè el col·legiat assenyalés la pena màxima, i Pereira, al minut 89, no va errar, i allò que solen dir en futbol que "qui perdona ho paga", malauradament es va complir.

Diumenge vinent, gallecs i catalans es veuran les cares al Municipal de Peralada en un partit que esdevindrà una autèntica final per ambdós. El Peralada, enguany, tindrà el valor afeguir de poder aconseguir el seu primer ascens a Segona B de tota la història davant de la seva gent, i és que es preveu que l'estadi registri ple absolut. El Girona, i en concret Quique Cárcel i Hammouch, també estaran molt pendents del desenllaç de la cita per poder començar a planificar la temporada vinent en l'àmbit esportiu per ambdós equips. Amb el Girona a Primera, un ascens del Peralada seria beneficiós tant pels blanc-i-verds, que veurien incrementat el nivell de la seva plantilla, com pels blanc-i-vermells que podrien comptar amb un equip filial molt més potent.

Jordi Pineda.

Comentaris