Corria el temps d'afegit a Montilivi la tarda del 19 de juny del 2010, i un Girona ple de deutes i precarietat es veia abocat al pou de la Segona B dos anys després del retorn al futbol professional en perdre 0-1 contra el Múrcia. Però aleshores va aparèixer Chechu Flores per provocar el penal més important de la història del club. A les botes de Kiko Ratón estava la permanència del Girona, i a les mans d'Alberto Cifuentes, la del Múrcia. L'agonia es va allargar fins segons després del llançament, però l'aturada de Cifuentes va resultar inútil quan un efecte estrany va introduir l'esfèrica dins les xarxes, desfermant una eufòria memorable al Municipal de Montilivi. Autor d'un dels gols més transcendents de la història del Girona, i és que sense aquest, el descens hagués pogut portar el club a la misèria absoluta i a la desaparició, Kiko Ratón, natal de Tenerife, ens recorda com va ser aquella tarda on de forma agònica i miraculosa l'equip va evitar el descens de categoria, al mateix temps que també valora la situació actual del club i l'ascens històric a Primera Divisió set anys després del seu penal. Unes reflexions que pots escoltar fent click aquí o llegir a continuació.
- Com recordes el teu pas pel Girona?
Doncs amb molt patiment, després d'una temporada on vam estar patint fins a l'última jornada per salvar la categoria. Sobretot recordo això i l'última jornada del penal. El cert és que van fer una bona plantilla, un bon cos tècnic, i gràcies a això al final el Girona es va salvar aquella temporada.
- El 19 de juny de 2010 és una data que ha quedat gravada?
Sí, la veritat és que queda gravada vulguis o no perquè van ser moltes coses. Gràcies a aquell partit tot va canviar. Teníem molts deutes perquè hi havia molta precarietat i al final tot es va arreglar salvant la categoria i avui dia jo crec que tan això com el que han fet durant els últims anys, han fet un Girona gran i han pogut pujar a Primera Divisió.
- Aquells minuts entre que es xiula el penal fins que la pilota acaba dins, com els recordes? Com van ser?
Si et dic la veritat, recordo d'agafar la pilota, de col·locar-la, dels del Múrcia intentant desestabilitzar-me el cap perquè fallés, per moltes coses. I al final, recordo de llançar-lo, que Alberto [Cifuentes] el para, i se'n va una mica cap endavant, i jo dic, com se li envagi una mica cap endavant xuto fort encara que tingui la pilota agafada, i al final no sé què fa la pilota, un estrany entre ell i la pilota i acaba dins. Allà em trec un pes de sobre que no et pots ni imaginar. Tenia molta responsabilitat. Era ells o nosaltres, i jo preferia que baixessin ells, i al final va ser així. Els últims minuts nosaltres defenent el resultat perquè amb l'empat ens valia, i jo crec que per l'esforç de tota l'afició, dels jugadors, del cos tècnic i de la directiva, el Girona es va salvar aquell any.
- Ho penses, a vegades, que potser sense aquell gol el Girona no estaria on està ara?
No, la veritat és que sí que penso que gràcies a això ens vam mantenir a Segona Divisió, però no penso la resta. Jo només penso que vam salvar la categoria, i el que ve arran d'allà, molta gent ha treballat per fer el Girona gran, per estar el més a dalt possible, i cada any han estat millorant per, aquest curs, amb l'ajuda dels que han estat treballant, hagin tret un Girona gran que estigui a Primera Divisió.
- Des de la teva etapa al club el Girona ha crescut molt i en tots els àmbits. Quan el veus ara, que sents?
La veritat és que em sento molt content, perquè vulguis o no, un equip com el Girona, que era un club tan petit i humil, que ara a poc a poc ha crescut, estan posant la infraestructura perquè el club segueixi fent-se gran, i seguirà sent més gran. I estan fent les coses bé per estar a Primera Divisió. Esperem que organitzin bé la Primera Divisió, perquè sabem que és molt complicada, i esperem que el Girona tingui bon peu a la categoria i pugui fer un gran any.
- Algun cop t'hauries pogut arribar a imaginar veure el Girona a Primera?
Sí que ho vaig imaginar fa un parell d'anys quan van estar a punt, contra el Lugo, a l'última jornada, que al final no van pujar i van anar a la fase d'ascens i els van fer fora. Sí que m'ho imaginava, però al final ha arribat quan havia d'arribar. Com jo dic, les coses arriben quan han d'arribar. Ha arribat, i a veure si aquest any em puc escapar a Las Palmas per veure el Girona. Jo sóc 'chicarrero' però que guanyi el Girona.
- Personalment, tu com l'has viscut aquest ascens?
Doncs des de la distància que un està, la veritat és que molt content. Em vaig alegrar molt pels afeccionats del Girona, pels jugadors i per la directiva. Perquè vulguis o no és un club petit, humil, que s'està obrint un forat entre els equips grans d'Espanya, i gràcies a això a mi em recorda les bones temporades que he fet al Girona, vulguis o no surt a relluir quan un se'n recorda que gràcies a la temporada que has fet el Girona ha pujat a Primera Divisió.
- Quan vas veure les imatges de l'ascens i la celebració posterior, que et va passar pel cap?
Quina pena no estar allà, això va ser el que em va passar pel cap. Quina pena no haver pogut anar cap allà, perquè em va passar pel cap molts cops comprar-me un bitllet per anar a veure aquells partits, però al final, entre una cosa, l'altre, el treball, no em vaig poder escapar. La sensació de poder-hi anar, de poder animar com tots els afeccionats, a mi m'agradava, però al final no hi vaig poder anar, però sí que he seguit tots els partits del Girona per la televisió i content perquè em donava enveja sana l'ascens a Primera.
- Pel que dius, intueixo que, tot i que des de la distància, el Girona el continues tenint molt present, no?
Sí. Girona, Tenerife, Puerto Cruz i tots on he jugat són els meus equips. Sempre els segueixo, espero que estiguin el més amunt possible, i al Girona sempre l'animaré, sempre l'ajudaré, i tinc bufandes, samarretes, a la feina tinc una bufanda d'uns afeccionats del Girona que van venir a visitar-me, i la tinc posada a la paret per recordar on he jugat i l'equip que sempre m'ha tractat molt bé. M'agrada molt com practica el futbol i espero que faci un bon any a Primera Divisió, i estaria molt content perquè allà he passat molts bons partits, en aquell camp.
- Per l'any vinent, quines sensacions et transmet aquest Girona?
Buf. No ho sé. Estan fent fitxatges, esprem que en els fitxatges encertin. És un equip jove a Primera Divisió, els fitxatges són molt importants, l'entrenador és molt important, sabem que les coses les té clares, l'entrenador. Veurem com s'adapten els jugadors, i s'adapten bé, el Girona serà un equip gran, o almenys, no passarà dificultats en el fonamental. Que estigui a meitat de taula, com jo dic. Que s'acomodin a la categoria, es vaguin fent forat per estar-hi molts anys.
- Algun missatge per l'afició del Girona?
Doncs res, que ajudin l'equip des del primer minut, que no esperin a l'última jornada o quan les coses vagin bé. Jo crec que s'ha d'ajudar al Girona vagui bé o malament, perquè gràcies a ells, els jugadors que estan allà ho donaran tot per l'afició i per l'escut, que sabem que és molt complicat. Donar-li les gràcies als afeccionats per animar i ajudar al Girona, perquè és un equip gran.
- I ja per últim, pels afeccionats que en escoltar aquesta entrevista s'ho preguntin, com li va en l'actualitat a Kiko Ratón?
Bé. Segueixo al meu poble, a Puerto de la Cruz, petit i turístic. Molt content. Segueixo jugant a futbol, bé, practicant el futbol, estic a Preferent, li diuen la Tercera Divisió allà, jugant per mantenir-me en forma, cremar el 'gusanillo', i la veritat és que molt content. No em puc queixar perquè les coses em van bé, i amb ganes de veure el Girona la pròxima temporada a Primera Divisió i dir, allà vaig jugar jo, en aquell camp. Que la veritat sempre ho dic, m'alegra i me'n recordo molt.
Jordi Pineda.
Comentaris