Igual que els habitants d'un territori reben un nom, altrament dit gentilici, com pot ser de Barcelona barceloní, o de Lleida lleidatà, els afeccionats a un club, sigui de futbol o de qualsevol altra pràctica esportiva, solen distingir-se de la resta amb un substantiu que guarda relació directa amb el nom del seu equip i que els identifica. Així doncs, els seguidors del FCBarcelona són barcelonistes, com els del Reial Madrid madridistes, o els del ValènciaCF valencianistes. Casos a part representen l'Espanyol o l'Athletic, entre altres, coneguts els seus simpatitzants com a pericos i lleons respectivament. Aquí intervé un tercer factor, la mascota, que en el cas del Girona és, si no inexistent, poc popularitzada i arrelada entre la graderia, segurament per falta de tradició. Difícilment algú se sentiria representat com a 'Carlemanyenc'.
Així doncs, la principal controvèrsia recau entre si els seguidors del Girona som gironins o 'gironistes'. Ben cert és que la paraula 'gironista' no té cap accepció al DIEC. No està registrada, i per tant, és, a la teòrica, inexistent. Però tampoc registra la RAE, entre altres, el significat de 'colchonero', com popularment és coneguda l'afició de l'Atlètic de Madrid, i de fet, d'això tracten els neologismes, de crear noves paraules per designar realitats existents que no tenen un mot clar per ser definides. Per la seva banda, la paraula 'gironí' sí que apareix registrada al diccionari de la llengua catalana, i mentre que la primera accepció parla de "natural de Girona", la segona ho fa de "relatiu o pertanyent a Girona o als seus habitants". No fa cap referència explícita a l'equip de futbol de la ciutat.
Al meu entendre gironí és un terme poc concret. De fet, gironí ni tan sols designa res relatiu al GironaFC. Un gironí pot ser un fidel afeccionat del Girona que resideix a la ciutat, com pot ser un culer convençut, un tarragoní emigrat que detesta el club o un escèptic del futbol. En canvi, segons la semàntica, no ho pot ser ningú de fora Girona que estimi el club. Ningú. Ni un barceloní, ni un lleidatà, ni un anglès. Per la seva banda, 'gironistes', si bé semànticament no està reconegut en l'actualitat, esdevé un terme que engloba únicament i exclusivament els simpatitzants del club. No inclou a un ciutadà de Girona que ignora el club, i sí que ho fa amb un de Manchester que el segueix amb freqüència i n'és seguidor reconegut. O és que als afeccionats culers els reconeixen com a barcelonins? Quina confusió crearien amb els de l'Espanyol... O és que als afeccionats merengues els diuen madrilenys? Quina confusió crearien amb els de l'Athletic... O és que... A més, no entén de gèneres, tant és un 'gironista' com una 'gironista', perquè tots som 'gironistes'.
És cert que no està excessivament arrelat. De fet, el seu escàs ús fins i tot pot arribar a generar refús. Ser l'únic equip de la ciutat no ens ha obligat a buscar un mot diferent per definir-nos, però el cert és que fer ús del gentilici és semànticament inconcret i incorrecte, i fins i tot, portant-ho al límit, ofensiu per depèn qui. L'ésser humà és, per naturalesa, reticent als canvis, i sol normalitzar el que per tradició s'imposa. Així doncs, mirat des d'un altre prisma, si 'gironista' estigués normalitzat, canviar a 'gironí' es titllaria d'aberració, i amb motius semàntics fonamentats. Sobre la fonètica ja no se'n parlaria, estaria normalitzada. Un tema que pot resultar absurd, és cert, però que és digne de reflexió profunda pel que ell representa, i val a dir que mai ningú s'hi ha parat a pensar durant gaire estona.
Jordi Pineda.
Comentaris