El primer desplaçament de la història del Girona a Primera Divisió ja es preveia complicat. Tot i així, més de mig miler d'afeccionats van voler acompanyar l'equip en aquest nou repte, després d'empatar i guanyar a Montilivi davant Atlético i Màlaga en les primeres dues jornades i de sumar quatre de sis primers punts que li van atorgar l'etiqueta d'equip revelació. El retorn de Gorka i Ramalho al Nou San Mamés, un dels grans atractius de la jornada, així com el debut en un estadi històric malgrat ser de recent construcció, i la consegüent ofrena floral al trofeu de Pitxitxi. Enguany cal recordar que el Girona ja va visitar aquest estadi fa dues temporades, encara com a equip de Segona Divisió, i enfrontant-se al filial del club basc. En aquella ocasió el resultat va ser ben diferent (0-1 amb gol de Jairo Morillas), si bé al davant hi havia jugadors com Vesga, Saborit o Yeray, a més del tècnic Ziganda, ara a les files del primer equip.
Machín no va optar per fer variacions ni a l'onze ni al sistema. La Catedral no el va intimidar a l'hora d'elaborar el plantejament i el bon rendiment dels onze habituals en aquest inici el va fer decantar-se per atorgar-los també la confiança al Nou San Mamés. L'equip va saltar sobre el verd de Bilabo amb ganes de ser protagonista i d'agradar-se, jugant molt a camp contrari i relegant a l'Athletic a defensar-se sense pilota i no passar de la línia divisòria. Una pressió molt alta en la sortida de pilota dels locals, ràpides recuperacions post pèrdues i la bona circulació de pilota a camp contrari van ser claus per entendre el bon inici dels homes de Pablo Machín, que va erigir-se com els grans dominadors de l'encontre i van començar a buscar tímidament la porteria que en aquesta ocasió defensava Iago Herrerín. El Nou San Mamés s'impacientava veient com el seu equip no acabava d'entrar en el partit, i Alcalá i Borja García, probablement el millor, alimentaven els dubtes de la parròquia local amb dues arribades que posaven a prova el porter basc. Però tot se'n va anar a norris als 25 minuts quan Williams va filtrar una passada interior que Muniaín, apareixent de segona línia, va rematar davant Gorka i va fer pujar l'1-0 al marcador. Una sola arribada va necessitar l'esquadra de Ziganda per desnivellar la balança en un partit on els de Machín estaven mereixent molt més. Un cop dur que va costar assimilar per part del Girona, però l'equip en cap cas va abaixar els braços, i ho va seguir intentant. No amb la mateixa força que havia mostrat en els compassos inicials, si bé Granell i Alcalá van buscar l'empat amb rematades llunyanes que no van exigir a Herrerín.
Aday va disposar d'una de les ocasions més clares només començar la represa. Un excel·lent llançament de falta d'Aday, que va portar de corcoll a Lekue, des d'uns metre més endarrere de la frontal, escurat a banda esquerra, va estar a punt de sorprendre un Herrerín que va acabar evitant l'empat amb moltes dificultats. Poc després Granell tornava a posar a prova el porter format a Lezama, però en la rèplica d'aquesta mateixa jugada, quan el Girona començava a trobar-se còmode de nou i buscava amb insistència la igualada, Williams va ser clau per tirar per terra les esperances visitants. Una pilota a l'esquena de Muniesa, que va arrossegar al central gironí i també a Bernardo cap al davanter basc, va alliberar a un Aduriz que va rebre sol dins l'àrea i va materialitzar el segon. Tres tocs. Una ràpida transició entre Kepa, Williams i Aduriz. No li va fer falta res més a l'Athletic. El cop a la moral gironina va repercutir sobre el joc. Menys pausa i més imprecisions al mig del camp. L'entrada de Kayode, Mojica i Douglas Luiz va aportar aire fresc a l'equip, i de les botes del primer va estar a punt de néixer el 2-1, però un mal control ho va evitar. Douglas, al seu temps, va revitalitzar el mig del camp i va permetre treure la pilota de forma més fluida, mentre que Mojica va fer saltar espurnes per la banda esquerra amb la seva peculiaritat electricitat.
L'eficàcia, clau en una cita on no va ser millor l'Athletic que el Girona, però on els de Machín van pagar la 'novatada' a Primera on els punts van a preu d'or. Aday, un corcó per Lekue a la banda esquerra, i Borja García, esplèndid al mig del camp amb gestos tècnic inversemblants i una molt bona visió de joc, van ser els noms més destacats d'un Girona voluntariós, que va merèixer més.
Jordi Pineda.
Comentaris