Atlètic de Madrid, Athletic Club, Sevilla o Barça, entre altres, esperaven al Girona en aquest inici de campionat. L'estrena a Primera Divisió es presentava plena de reptes com plantar cara a grans equips habituals a competir a la màxima categoria, dos d'ells, de fet, ho han fet sempre des de la seva creació, i també competicions europees. El cert és que en set jornades, i dit d'una altra manera, després de vint-i-un punts en joc, el Girona en suma sis de ben meritoris i no ha caigut en cap ocasió en posicions de descens. L'objectiu principal, deixar-ne tres per darrere, s'està complint amb escreix. I no només això, sinó que el bon començament de temporada, sortejant fins a la data la novatada a la qual a vegades han de fer front els nouvinguts, també ha estat acompanyat de sensacionals sensacions.
Una victòria i tres empats contrasten amb tres derrotes. Enguany l'equip només ha deixat de sumar quan s'ha medit a l'Athletic, el Sevilla i el Barça, i si bé contra tots va oferir una bona imatge, injustament no reflectida en el resultat final, contra els andalusos fins i tot va poder assolir la igualada, però la fortuna des dels onze metres a l'últim sospir de la cita no es va aliar amb Àlex Granell. La victòria, en un gran partit dels homes de Machín davant del Màlaga, a Montilivi, en la segona jornada de campionat, quedant-se curt l'1-0 després dels mèrits realitzats pel conjunt local. No menys just va ser l'empat a Leganés, on Juanpe fins i tot va estavellar un cop de cap al travesser, i davant Celta i sobretot Atlètic de Madrid en l'estrena, els tres punts van girar la cara a un Girona que els va buscar, i m'atreviria a dir que també els va merèixer.
Com deia Aday després de la victòria envers el Màlaga, "o t'adaptes o et mengen". En aquest sentit, el Girona ha sabut satisfer les exigències de la categoria aconseguint competir amb les màximes garanties envers qualsevol rival. La unió del vestuari, que aquest estiu ha patit molts canvis, i en conseqüència, la bona adaptació dels nouvinguts, esdevenen clau per entendre la continuïtat de l'èxit del projecte de Machín, que aquest any també compta amb un fons d'armari de luxe que permet que a escala interna la competitivitat sigui màxima i que ningú abaixi la guàrdia. Basant-me en una predicció personal, estic convençut que gaudirem veient aquest Girona. La permanència no serà barata, però estic convençut que l'assolirem si seguim la línia mostrada fins a la data i la graderia segueix esdevenint el jugador numero '12'. Som-hi Girona, a pel Villarreal!
Jordi Pineda.
Comentaris