Jordi Guerrero ha parlat a Gironistes Online sobre diversos temes relacionats tant amb el passat com amb el present del club, i fins i tot ha expressat els seus desitjos per al futur. El segon entrenador del Girona s'ha mostrat satisfet amb el treball de la plantilla i ha valorat molt positivament el gran grup humà que formen tots els integrants del vestuari. Tot i això, creu que s'ha d'anar pas a pas, i que a final de temporada ja es veurà fins a on s'ha pogut arribar.
- Quan vas arribar fa dos anys, l'equip estava en una situació molt compromesa, amb la salvació matemàtica a molts punts. Juntament amb Pablo Machín vau aconseguir treure-ho endavant, i l'any següent, vau estar a punt de dur-lo a primera. Quines han estat les claus d'aquests èxits?
La veritat és que quan en Pablo va arribar la cosa estava complicada. Amb en Javi López -el tècnic amb el qual vaig començar al desembre- vam fer una bona feina, es va millorar l'equip en clau defensiva, però no ofensiva. L'arribada d'en Pablo ho va remoure tot. Va canviar els entrenaments, el sistema i les maneres de fer del grup. Va aportar optimisme i convicció. Amb l'arribada dels resultats, poc a poc vam anar creient que podíem aconseguir-ho... la gent, l'aficionat també hi creia i al final ho vam assolir amb molt patiment i treball de tots plegats. Els jugadors es va créixer i ho van fer possible. L'any següent, el passat, va ser increïble. La millor temporada de la història del club. Vam començar molt forts, amb una barreja de gent veterana, amb molta qualitat i molt ofici, i amb gent emergent, jove, que volia triomfar. La clau, el dia a dia, l'exigència, el grup humà, l'ambient de treball, i la comunió de tots amb el convenciment d'assolir uns objectius comuns. Si els jugadors tenen ganes i volen, nosaltres només els ajudem a assolir reptes, individuals i col·lectius.
- Potser un dels partits més dramàtics de la història del Girona és el disputat contra el Lugo a Montilivi la temporada passada. Com el recordes?
Doncs la veritat és que en tinc un mal record. Ja ho teníem, ja ho tocàvem, ja hi érem a Primera... i en un darrer minut fatídic tot va caure per terra. Tota la feina d'un any dels jugadors, del staff, del cos mèdic, de la gent del club, les il·lusions dels aficionats... tot es va desmuntar. Una experiència negativa dins l'esport i dins la vida personal.
- Aquesta temporada no va començar com tothom esperava. Va influir el gran desgast físic i mental que va patir l'equip sobretot al tram final de l'any passat? Vàreu arribar a perdre l'esperança de poder mirar cap amunt?
La veritat és que pensàvem que ja ho havíem superat amb les vacances -poques- i la pretemporada... però al primer entrebanc a casa -vam perdre 2-3 un partit que havíem remuntat en els darrers cinc minuts-, van aparèixer els fantasmes i ens va costar tornar a treure bons resultats a casa, malgrat que el joc no era ni molt menys dolent. Però teníem ansietat. Físicament estem molt bé, en Jordi Balcell és molt bo, dels millors... Però l'aspecte mental és tant o més important i no havíem fet net. L'esperança no la vam perdre perquè veiem l'equip competir molt bé, però sí que teníem un punt de desesperació perquè jugàvem bé, érem quasi sempre millor que els rivals, els generàvem més ocasions de gol que ells a nosaltres... però no guanyàvem. Les vacances de Nadal amb aquell darrer gol a Mallorca ens van anar molt bé i hem tornat nets, i creient que el camí era el correcte. I mira, aquí estem... fent passets endavant
- Ser tan actiu a les xarxes socials, et va ajudar a saber com veia l'afició aquesta situació?
Ha ha, no sóc tan actiu, però sí que és veritat que m'agrada veure que opina la gent, ajuda a veure quina opinió tenen alguns dels aficionats. Puc expressar sentiments, rebre felicitacions i també algunes crítiques -que sempre serveixen per millorar, les accepto i procuro treure'n la part positiva. Sempre que siguin respectuoses, és clar-
- Després d'una molt bona ratxa de resultats, l'afició comença a creure en la possibilitat de jugar el play-off. Des del vestuari també? Quin missatge li transmetríeu als aficionats?
La ratxa és molt bona, però cal seguir. Queden 14 partits i cada vegada és més difícil guanyar un partit, fins i tot puntuar. Tots els equips es juguen coses, o bé per dalt o per baix. Somiar?, és clar! Intentarem salvar la categoria el més aviat possible, i a partir d'aquí veurem el que ens queda i on podem arribar. A l'afició els dic que no deixarem de lluitar i córrer en cada partit, al màxim! Que tots els jugadors es deixen la pell en els entrenaments i en els partits. Això està assegurat! Que els animin a ells i a l'equip passi el que passi durant els partits, això fa que l'equip no pari d'esforçar-se... l'afició també guanya punts! És el camí, al final veurem on hem pogut arribar tots plegats.
- A partir d'ara, toca jugar contra molts equips de la part alta de la classificació. Creus que l'equip podrà mantenir el mateix nivell ofert fins ara i continuar sumant jornada rere jornada?
La idea és seguir i sortir a guanyar cada partit. Anem rival a rival. L'encarem com millor podem, amb la intenció de guanyar els punts en joc... llavors veurem. No som inferiors a ningú, i podem batre a tots. Amb el cap clar també et dic que a segona divisió qualsevol equip amb un bon dia et pot guanyar! Som ambiciosos i volem seguir escalant, treballem per aconseguir-ho -igual que la resta d'equips-.
- Quins punts forts penses que té aquest any l'equip, i en què creus que encara hi ha marge de millora?
Penso que el millor que tenim és el bloc. I que tots sabem a que juguem. La idea de joc és clara i l'objectiu comú també: guanyar. Uns excel·lents jugadors que competeixen molt bé, i això en part, és culpa dels que de moment no juguen o juguen menys, ja que s'entrenen a un gran nivell i fan que l'exigència de la plantilla sigui molt alta. Sempre es pot millorar. En estratègia, que ara ja comença a donar fruits, en aspectes individuals, i també en retocs tàctics, ja que els rivals també ens estudien i hem d'anar introduint situacions noves. Hi ha sempre marge de millora.
- Isaac Becerra i Jaime Mata, dos peces claus de l'equip aquests dos últims anys, encara no han renovat. Ets optimista envers la seva continuïtat? Has parlat amb ells sobre aquest tema?
Són peces claus en un engranatge, oi tant, sense oblidar que tot l'equip és important, ja que perquè l'Isaac que sigui un dels millors de la categoria i li facin pocs gols hi ha molta feina de tot l'equip abans. Ens xuten molt poc i el que va a porta l'Isaac ho atura; i a la inversa, en Mata és un davanter com pocs i fa un treball increïble i perquè ell marqui gols també hi ha la feina de l'equip.
La seva renovació és cosa del club, d'en Quique i del seu equip. Això és complicat en aquest món però no se sap mai. Hem de pensar que trobaran una entesa.
- El fitxatge de Rubén Sobrino va despertar moltes expectatives entre l'afició, però les lesions l'han privat d'oferir la seva millor versió. Creus que podrà recuperar-se a temps per afrontar el tram final de la temporada?
En Rubén està tenint un any nefast. Aquesta lesió ha sigut un pal a les rodes per a la seva evolució i per l'equip. El cos mèdic, els fisios, el recuperador... tots hi estem posant molt de la nostra part per aconseguir que es recuperi com més aviat millor. Sí, espero que el puguem veure abans no s'acabi la temporada. Ens ajudaria molt.
- És complex gestionar una plantilla tan àmplia com la que té el Girona aquest any amb jugadors que no tenen els minuts que segurament desitjarien, com Jairo Morillas, que fa poc mostrava el seu desacord amb què el club hagués fitxat dos davanters més al mercat d'hivern?
De fet, una de les feines més complicades és gestionar persones i els seus objectius -que sovint se solapen amb els dels altres i fins i tot amb els del grup-. Tots els jugadors volen jugar més i tots pensen que ho poden fer i que ho mereixen. Si, és complicat, però són professionals i saben que només poden jugar els que ho fan bé. Han de treballar en els entrenaments i demostrar que poden aportar. Llavors ja és decisió tècnica. La competència està demostrat que fa que tots -els que juguen i els que no- apugin el nivell i això es nota en el rendiment col·lectiu de l'equip.
- Com et definiries com a tècnic? Amb quins referents et fixes?
La veritat és que això hauries de preguntar-ho a algú altre, ha ha. A mi m'agrada que els "meus" equips juguin per guanyar. Hi ha molts camins per aconseguir-ho i tots són atractius. Era més d'una idea fixa però veig que a part de tenir un model de joc també has de tenir les peces per aconseguir jugar bé. En Pep Guardiola per a mi és un geni, estudiós del futbol, un referent. Però també ho és en Simeone amb un estil diferent. Cal saber veure de moltes fonts per a millorar. En Pablo m'ha fet veure futbol d'un altre estil que també em sembla molt atractiu.
- T'agradaria que algun dia t'arribes l'oportunitat de ser primer entrenador del Girona? Et sents preparat?
Home, m'agradaria, és clar. Si, em sento preparat, tot i que ser primer entrenador també requereix moltes habilitats extraesportives, que s'han d'anar agafant amb el temps. De moment em sento molt a gust en la meva posició, de segon entrenador. La meva missió és interessant, estar allà per ajudar a tots des del primer entrenador, als jugadors, als companys de l'staff, a tothom. Sóc un comodí, cosa que fa que vagi aprenent i interactuant amb tots els estaments. Em fa créixer com a entrenador.
- Si t'haguessis de quedar amb una anècdota viscuda a Girona, quina escolliries?
La veritat és que tot plegat m'ha sobtat molt. Arribar al món professional és un somni. El millor és veure que els jugadors t'escolten quan els dius alguna cosa, i que allò que els dius llavors passi, fa que ells confiïn en tu. Aquest sentiment de servir a l'equip és el que més m'atrau, igualment com llegir el partit i preveure el que passarà o intentar esbrinar per on els podem atacar. Aquí és on hi ha el quid.
- Un llibre, una pel·lícula i una cançó. Quins tries?
M'agrada llegir, n'hi ha molts, em quedo amb tots, tots aporten coses... però per dir-ne un: El Metge de Noah Gordon. Una pel·licula que em va agradar molt va ser Apocalipto dirigida per Mel Gybson. Una cançó... m'agrada molt The River, de Bruce Springsteen, o un clàssic, Tunnel of Love, de Dire Straits.
Comentaris